El Pla de Transició al Treball de Sant Celoni fa 25 anys!

Amb motiu d'aquest aniversari i amb la col·laboració de la fotògrafa Anna Bosch Miralpeix, s'ha creat aquesta exposició que retrata la 25a generació de joves del PTT Sant Celoni.

El PTT acull joves en situació de dificultat acadèmica per obrir noves portes acadèmiques i laborals al seu futur; 25 generacions s'han beneficiat d'aquesta oportunitat, alguns són universitaris, tècnics o emprenedors, d'altres són professionals reconeguts del seu sector, però tots tenen en comú que van ser “peteteros” i van aconseguir superar l'estigma del fracàs escolar.

Retrat d'una generació PTT

Us trobeu a l’exposició fotogràfica dels joves del Pla de Transició al Treball de Sant Celoni, exposició coordinada per la fotògrafa documental Anna Bosch Miralpeix, professional guardonada i reconeguda internacionalment, fundadora del projecte de fotoperiodisme Ruido Photo i de l’escola de fotografia CFD Barcelona. Aquest treball únic de fotografia documental resta emmarcat en la celebració del 25è aniversari del PTT Sant Celoni.

En les següents fotografies, les noies i nois que conformen la generació PTT del 25è aniversari, es presenten davant (i darrera) de la càmera de diferents formes que brollen de les seves experiències vitals, dels reptes que enfronten, del pes a l'esquena del fracàs escolar en situació de pandèmia, de les il·lusions per altres futurs que els esperen. Retrats, autoretrats i bodegons per dir qui són i com són o com no són, cal parar atenció i cercar l’honestedat en el postureig.

Comencem dins: a l'aula, convertida en estudi, busquen expressar qui son a través de la roba que els agrada, la seva equipació preferida, complements, pentinats, sabates esportives, objectes personals… Es fixen en allò que els uneix, no en el que els diferencia i se senten còmodes en aquest lloc: no massa endins, sinó més aviat en la superfície.

Seguim a fora: al carrer, al parc, es retraten amb llum natural, en ocasions fent ús de reflectors, aprofitant els elements, els colors i les formes que ens interessen. I a partir d’aquí es proposa un repte, el de simular que són joves de “barri”, en les seves paraules: delinqüents, camells, agressius...  Busquem racons on crear aquestes escenes i on jugar a interpretar uns personatges a qui han vist en pel·lícules, series o videoclips. Juguen a recrear els personatges que la societat creu que són tot i que ells senten no ser-ho.

D’aquestes fotografies cal destacar els trets d'una generació de joves en la que la roba, l’aparença i les gestualitats ens diuen, de vegades, molt més que unes paraules que costen de sortir. Som com som i hem arribat on hem arribat, tot treballant en aquest imaginari que s’ha anat construint d’uns joves rebels i desganats, que s’aïllen en el món virtual que els mòbils els ofereixen. Això és el que veiem o el que ens deixen veure i aquesta exposició n’és una mostra:

Nunca tuve cambiar, siempre en mi lugar
Siempre soy peculiar, no hablo con cualquiera
Manera de pensar, banda familiar
Banda familiar y no somos cualquiera
Tuve que pensar para poder seguir
Hay gente que va a venir y yo no quiero nada
Amistade' que son buena', amistade' que son mala'
En la condena nadie hace nada, nadie hace nada
Nadie hace nada, nadie hace nada

verso 2, “Soñar” Morad


Amb fotografies dels joves: Abdu, Abdul, Alex, Anaiz, Angie, Bilal, Chema, Dídac, Eder, Eloi, Gerai, Hajar, Iker, Iron, Joan, Khalid, Manel, Marcel, Martí, Moha, Mohamed, Oriol, Quim, Roc, Ryan, Saïd, Thais, Xavi

Coordinació de la fotògrafa Anna Bosch Miralpeix