La liminalitat, en l’antropologia, és l’ambigüetat que sorgeix dins d’un ritual, és l’etapa intermitja on els participants ja no són a l’etapa prèvia però tampoc no han dut a terme la transició completa. Així doncs, l’obra sorgeix de la inquietud de no tenir un lloc on estar, l’anhel d’ocupar un indret que no es posseeix. Són espais transitoris que d’alguna manera pretenen ser capturats durant un breu període de temps, estirant la transició d’un instant fins que es desdibuixa el llindar que s’encarrega de segregar la realitat amb l’eteri.