COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS COM AJUDAR ALS INFANTS A TRASPASSAR I TRANSCENDIR EL CONFINAMENT o com afavorir que els infants comprenguin el que està passant i li puguin donar un sentit a l'experiència. EDUCACIÓ I PREVENCIÓ L'Equip Directiu de l'Escola Congrés-Indians, atenent la preocupació que sempre ens ha caracteritzat amb relació a l'estat emocional i afectiu dels nostres infants com a base dels seus processos d'aprenentatge, entoma un repte nou amb tota la convicció de saber que no només estem treballant per catorze dies, sinó que també estem treballant perquè els nens i les nenes de l'escola i les seves respectives famílies puguin construir un context educatiu familiar que fomenti la prevenció no només dels possibles contagis, sinó també de les futures repercussions psicològiques que tot plegat pugui tenir en la salut dels nens i de les nenes. Per tant, entomem una de les nostres funcions, la preventiva, amb la motivació de donar sentit a una situació incerta i preocupant però que, molt segurament, solucionarem amb èxit no només immediat, sinó també a mitjà i llarg termini. L'expectativa és alta i, tot i que històricament no hem viscut res semblant, sabem que la situació social en la qual estem abocats i abocades té característiques semblants a altres situacions que s'han estudiat, analitzat i que han permès elaborar intervencions educatives i preventives que ajuden als infants i als adults a pal·liar els mals d'una situació forçadament necessària, però amb moltes dificultats pels nostres infants. A continuació, anem plantejant algunes idees i propostes que afavoriran un benestar psicològic, emocional i afectiu que permetrà als infants activar els seus recursos propis i la seva capacitat de resiliència davant la situació actual. Com sempre, són unes propostes o suggeriments que ens donen pistes de com afrontar la vivència d'estar en espais tancats, amb poques sortides a l'exterior i amb un contacte social reduït. ! de !18 1 COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS COM SEMPRE, EL VINCLE I L'ATENCIÓ Una de les qüestions importants és organitzar-se com a família per a poder fer INDIVIDUALITZADA una atenció individualitzada als infants que es queden a casa i enfortir el vincle amb la màxima intensitat que requereix la situació. Tenint en compte que això pot arribar a ser molt intens, és important fer torns i estructurar el dia de manera que les persones adultes implicades puguin oxigenar-se i també tenir temps per a dedicar-se a les seves respectives feines o tasques a fer. També és important entendre que l'atenció individualitzada no ha de voler dir que "hem d'entretenir tota l'estona als infants", ja que les nenes i els nens també han de poder passar temps amb ells mateixos i elles mateixes. Per tant, el més important serà intensificar, com veurem més endavant, les cures quotidianes, i dedicar un temps conjunt a les coses que es repeteixen i que ens permeten mirar- nos als ulls d'una manera senzilla, tranquil·la i directa. L'adult o l'adulta s'ha de cuidar, com els infants, i haurà de mantenir una estructura pròpia, estar atent o atenta a les seves necessitats; la persona adulta haurà de cuidar-se i, si els infants veuen el que fem els adults i les adultes per cuidar-nos, això els ajudarà a cuidar-se a ells mateixos i elles mateixes i, d'aquesta manera, rebran un missatge a través de l'acció (molt més potent que no pas la paraula)... un missatge que els dirà que estem, dins de les circumstàncies que ens envolten, bé... o, si més no, el millor que podem estar. ! de !18 2 COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS PERQUÈ NO SÓN UNES VACANCES O COM CONSTRUIR CONJUNTAMENT EL SENTIT DE TOT PLEGAT Una de les coses que ens permet mantenir i activar el nostre optimisme, el sentit de l'humor i el nostre benestar físic i psicològic és trobar un sentit tot i trobar-nos en la pitjor de les circumstàncies. Per fer-ho, en aquest cas, és important esborrar de la nostra ment, del nostre discurs i de la nostra actitud que aquest temps és un temps de vacances. No són vacances perquè no podem sortir al carrer com i quan voldríem, perquè no tenim cap oferta d'oci com les que acostumem a tenir, perquè no podem viatjar, perquè no podem visitar als avis ni a les àvies, perquè estem preocupats o preocupades i perquè els adults i les adultes estem pendents de les notícies i de les persones que estimem amb una intensitat que no és l'habitual. Tampoc estem de vacances perquè estem tensos o tenses, i pot ser que tinguem alguns moments de ràbia i de molta tristesa, ja que, les circumstàncies actuals, ens porten a infants i a adults i a adultes a viure una espècie de dol que pot generar canvis d'estat d'ànim i d'humor. Per tant, hem d'acollir amb amor i respecte, els seus estats d'ànim i els nostres. És evident que en temps de vacances, això no acostuma a passar. Per tant, cal parlar del que està passant tenint en compte, en tot moment, l'edat dels nens i de les nenes a qui ens estem dirigint. No calen converses molt llargues ni ritualitzades, ja que, a través de les cures quotidianes amb els més petits i les més petites, o acompanyant una tasca escolar, pot sorgir una conversa senzilla. És important que fem servir el vocabulari precís: coronavirus, malaltia, gravetat, confinament, quarantena, virus, etc. Fer servir el llenguatge precís permet que l'experiència, a la llarga, tingui el lloc, en el record i en la vivència, que li pertoca. Si parlem de vacances, fem que els infants associïn una vivència a quelcom que no ho és i, per tant, pot ser que agafin pors cada vegada que els hi diguem, en un futur, que anem de vacances. De la mateixa manera, si parlem de "bitxos" en comptes de "virus" pot ser que, cada vegada que anem pel camp i els hi diguem "mira quin bitxo", evoquin la vivència d'aquests dies i, sense voler, tinguin una nova fòbia adquirida per la confusió. ! de !18 3 COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS De la mateixa manera, és important compartir amb la infància el sentit que té tot plegat i, en particular, el fet de no poder estar a l'escola. No estem a l'escola i ens tanquem una mica més a casa, per ajudar a les altres persones, per no permetre que el virus arribi als més febles i perquè els i les professionals de la sanitat puguin fer la seva feina. Tots i totes estem units i unides per afavorir el fet de poder superar aquest obstacle que, sense cap mena de dubte, superarem. Als infants els emociona formar part del col·lectiu i els fa sentir que pertanyen a un grup social. Fins i tot, als més petits els porta a activar les seves actituds cooperatives i els facilita acceptar uns límits que en altres ocasions no podrien acceptar o sostenir. També és important que als infants els arribi que hi ha un col·lectiu científic, polític, administratiu, sanitari... i altres serveis i persones que estan treballant per tots i totes nosaltres. No és el moment de debats polítics ni que els nens ni les nenes ens vegin discutint per qüestions que ells i elles no poden entendre, ja que, per la infància, són idees molt abstractes; ara és un moment per transmetre confiança i optimisme i anar més enllà de banderes o ideals. És el moment de transmetre el sentit de la unió i la no fragmentació. Si els infants senten que els adults i les adultes desconfiem del que estem vivint, no podran activar els seus recursos de superació. També és important ser sincers o sinceres, i honestos o honestes, quan ens preguntin... però no hem d'explicar més enllà d'allò que sorgeix de les seves preguntes. En un primer moment, ens hem de col·locar darrere d'ells i d'elles però, quan ens miren als ulls i ens fan una pregunta directa que sabem respondre, ho hem de fer fent servir un llenguatge precís i sense embuts. Pot ser que algunes respostes generin tristesa, però la tristesa és una emoció que els infants poden sostenir... el que seria més difícil d'acompanyar seria si es queden amb una sensació de desconfiança. Ens toca, doncs, ser valents i valentes per tal d'afavorir el seu benestar; no dir mentides serà quelcom important per la recuperació de tots i totes. Serà important tenir en compte que, si ens trobem amb infants que no ens pregunten o sembla que no connecten amb la situació, hem de garantir que els aportem un mínim d'informació que els ajudi a adoptar les mesures de seguretat i d'autoprotecció, així com criteris per donar sentit a les circumstàncies que estem vivint. Anem amb compte amb els dobles discursos. Si ens pregunten, de manera directa o indirecta, què poden fer per ajudar, els podem oferir opcions com no sortir al carrer o sortir el mínim possible, rentar-se les mans, mocar-se o tossir posant-se un mocador a la part interior del colze... El que estem vivint, per sort, ens té com a protagonistes i, per tant, fins i tot els més petits i les més petites, poden col·laborar. Hi ha circumstàncies a la vida en les quals no podem fer res de res però, en aquesta ocasió, sí que podem fer coses. Aquesta diferència entre "no poder fer res" i "poder fer coses" és una gran diferència i cal que en siguin conscients. ! de !18 4 COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS ESTRUCTURA HORÀRIA, CURES QUOTIDIANES I TASQUES DOMÈSTIQUES Com hem dit anteriorment, no són unes vacances perquè tot plegat té un altre sentit: superar una crisi, afavorir que els i les professionals facin el seu treball i evitar que la malaltia arribi a les persones més febles. Cal que això es noti en la nostra pròpia organització, que no serà tan rígida com quan anem a treballar o a l'escola, però tampoc serà tan laxa com quan estem de vacances o de cap de setmana. Convé tenir un horari previsible que es vagi repetint al llarg dels dies, ja que l'estructura dóna seguretat als infants de totes les edats. Allò que es repeteix, aporta confiança. És important mantenir els horaris de llevar-se, dels àpats i d'anar a dormir de manera habitual. Aquesta estructura, que és ben reconeguda i quotidiana per ells i per elles, ajuda a la infància a entendre que hi ha alguna cosa que es manté de la quotidianitat anterior i que, quan es rehabiliti la situació anterior, els ajudarà a recuperar els hàbits que tenien adquirits i farà que l'adaptació no sigui tan complexa. Fins i tot en les pitjors situacions, la rutina i l'estructura ajuda als infants, ja que l'estructura pot ser una eina de prevenció de la depressió o l'angoixa. És important que els infants es llevin, es canviïn de roba, esmorzin, recullin, facin tasques domèstiques, facin tasques escolars, mengin, es relaxin, tornin a fer tasques, berenin, facin el bany, sopin i se'n vagin a dormir seguint les mateixes rutines que fan habitualment i que aquestes rutines estiguin acompanyades o supervisades per les persones adultes amb qui estan compartint el dia a dia. És especialment important, durant el confinament, canviar-se de roba, ja que aquesta acció els aportarà un punt d'inflexió, en el dia a dia, per estructurar-lo. ! de !18 5 COM AJUDAR A LA INFÀNCIA A TRASPASSAR EL CONFINAMENT EQUIP DIRECTIU DE L'ESCOLA CONGRÉS-INDIANS En els més petits i les més petites, l'acompanyament haurà de ser més intens i serà important per tal de mirar-se als ulls, per tenir estones d'intimitat i de conversa on els infants ens percebin disponibles i confiats en el que pugui esdevenir. Aquest acompanyament no només serà rehabilitador pels nens i per les nenes, sinó que també ho serà pels adults i per les adultes que, tornant a aquests moments senzills, han de poder recuperar-se de les tensions del dia. També convé no deixar sols ni soles als nens i a les nenes més grans; supervisar també és una manera d'acompanyar. Un exemple pot ser quan estan a la seva habitació de manera íntima: trucar a la porta i preguntar des de fora si necessiten alguna cosa, o portar-los un got d'aigua o alguna cosa per menjar. És important que durant aquests dies hi hagi coses especials i preparar les coses quotidianes amb il·lusió i d'una manera bonica. Per exemple, per diferenciar la setmana del cap de setmana, podem treure les estovalles i la vaixella dels dies especials, posar alguna flor o planta, o fins i tot alguna espelma. Es tracta de procurar posar èmfasis als moments quotidians i, molt especialment, als moments d'àpats compartits. Estar a casa molt de temps ens possibilita compartir les tasques domèstiques amb els infants. Pels més petits i per les més petites, pot ser una excusa brillant per incorporar la vida quotidiana com una eina d'aprenentatge on els conceptes més bàsics van apareixent; i pels més grans pot ser una oportunitat per adquirir responsabilitats i gaudir del plaer de fer-se grans. Serà molt i molt important que la idea de plaer, gust i benestar estigui present i sigui transversal a tot el que hem estat parlant. No és massa convenient, en aquest moment, transformar-ho tot en una obligació, ja que quan parlem de rutines, estructura, hàbits i ta