Els horts urbans

El verd urbà

La Tordera i altres espais fluvials

La vegetació de ribera

Les Llobateres. Un aiguamoll a la conca mitjana de la Tordera
 

Tornar amunt(1)La Tordera i altres espais fluvials

La Tordera és un riu de règim pluvial que neix a la Font Bona de Sant Marçal, al municipi del Montseny (Vallès Oriental), a una altitud de 1100 metres aproximadament. El riu discorre a través de les comarques del Vallès Oriental, la Selva i el Maresme, i finalment desemboca entre les localitats de Blanes i Malgrat després de recórrer prop de 60 km i formant un petit delta de 8 km².

Sant Celoni es situa a l'entrada del curs mitjà d'aquest riu. En aquest tram el riu té sentit SW-NE i presenta un desnivell molt suau, a l'entorn dels 30 m.

A partir de les dades de cabals de l'Agència Catalana de l'Aigua a l'estació d'aforament EA 15 de Sant Celoni, s'ha arribat a un seguit de conclusions respecte al règim fluvial. L'estació d'aforament de Sant Celoni representa un dels tres controls d'aforament del riu Tordera i presenta una conca aforada de 125 km².

El seu cabal mitjà diari és aproximadament 69.984 m³/dia, tenint com a referència l'estació de mesura de Sant Celoni (0,81 m³/s).

Com a riu mediterrani es caracteritza per tenir poc cabal, ser força irregular i tenir avingudes poc freqüents però molt importants.

Els cursos tributaris que circulen pel terme de Sant Celoni són curts i salven desnivells més destacats a la banda del Montnegre que a la del Montseny. Els més rellevants són la riera d'Olzinelles, el sot de Bocs, i les rieres de Vilardell, del Montnegre, del Bosc i de Fuirosos per la banda dreta (Montnegre); i la riera de Pertegàs, i els torrents de les Illes, de Telleda, da Can Trompa y de Terrades, per la banda esquerra (Montseny). El Riu-sec i la riera de Gualba no passen pel terme però hi limiten en el punt de confluència amb la Tordera. Tots aquests cursos s'encaixen en el relleu, creant valls força tancades i de morfologia abrupta, especialment al sector del Montnegre.

Tornar amunt(2)La vegetació de ribera

Al entorn de La Tordera i resseguint els torrents i rieres formant estretes taques de vegetació hi és present en un estadi més o menys degradat el bosc de ribera i fondals.

Les activitats antròpiques que s'han generat a l'entorn de la Tordera i els seus afluents (sobretot activitats industrials: polígon industrial i instal·lacions de tractament d'àrids) han esdevingut la principal causa de l'alteració que ha sofert el bosc de ribera potencial de la zona.

La comunitat que es troba més estesa és el bosc mixt de ribera, present majoritàriament en tots els torrent i rieres, on abunden les espècies arbòries tals com el vern (Alnus glutinosa), el freixe (Fraxinus angustifolia), diferents espècies de salzes (Salix sp), l'om (Ulmus minor) i l'avellaner (Corylus avellana).

A l'estrat arbustiu i herbaci solen ser presents l'esbarzer (Rubus ulmifolius), el jonc (Juncus sp), el saüc (Sambucus nigra), el sanguinyol (Cornus sanguinea), l'ortiga borda (Laminum flexuosum), l'ortiga pudent (Stachys sylvatica), la sarriassa (Arum italicum), la cua de cavall (Equisetum telmateia), els càrex (Carex sp), i el mill gruà (Lithospermum purpurocaeruleum).

La composició d'espècies vegetals dels diferents cursos d'aigua varia segons l'alçada, l'orientació, el règim de cabal d'aquests.

En aquells cursos d'aigua més antropitzats, les espècies arbòries de ribera pròpies del bosc de ribera, es troben desplaçades per la robínia (Robinia pseudoacacia), espècie invasora.

Als fons de valls en concret a les parts silícies humides del Montnegre, s'ubiquen petits bosquets d'avellaner (Corylus avellana), acompanyats del polístic setífer (Polystichum setiferum).

Lligats principalment a la Tordera i com a conseqüència de les avingudes periòdiques que pateix aquesta llera, els herbassars de ribera enriqueixen i aporten diversitat del bosc de ribera. Les espècies herbàcies que dominen aquests herbassars són el càrex pèndul (Carex pendula), la boga (Typha angustifolia), el canyís (Phragmites australis), l'ortiga (Urtica dioca), l'ortiga borda (Lamium flexuosum), la sarriassa (Arum italicum) i el raïm de moro (Phytolacca americana) com espècie pròpia d'aquells trams més antropitzats, per abocaments i altres actuacions.

A bona part dels cursos d'aigua la vegetació de ribera ha estat substituïda en part per plantacions d'arbres de ribera per a la producció de fusta, així és habitual trobar-hi al entorn d'aquests torrents i al entorn de la Tordera plantacions de plàtans (Platanus sp), pollancres (Populus nigra) i cirerers (Prunus avium).

Tornar amunt(3)Les Llobateres. Un aiguamoll a la conca mitjana de la Tordera

L'any 1998 eren uns camps de conreu del paratge de les Llobateres, on es va iniciar l'extracció de sorres i graves per a la construcció. L'excavació va permetre l'aflorament d'una làmina d'aigua permanent, procedent de l'aqüífer, que es va decidir deixar a la vista tot creant una zona d'aiguamoll i la cessió dels terrenys públics. La restauració es va iniciar al mateix temps que es portava a terme l'explotació de la gravera, de manera que la zona va començar a tenir funcions d'aiguamoll de manera immediata. Així, s'observa la presència d'espècies característiques d'aquests espais naturals des del 1998. Les Llobateres es van inaugurar al públic el maig de 2007, i els treballs finals d'adequació hidràulica van acabar a finals del 2008.

La creació de l'espai natural de les Llobateres ha permès:

• Potenciar la diversitat vegetal, faunística i paisatgística del curs mitjà de la Tordera, especialment aquella lligada als ambients humits.
• Potenciar l'ús de la zona com a espai dedicat a la recerca,a la conservació de la biodiversitat, a l'ús social i a l'educació ambiental.

Les Llobateres

Tornar amunt(4)El verd urbà

Els espais verds urbans són aquelles zones no urbanitzades del tram urbà destinades a zona verda. En aquest concepte s'engloben les places, els parcs, els jardins, les zones lliures, el verd viari, etc.

Hi ha varies funcions d'aquests espais que defineixen la seva presència en la trama urbana:

• L'esmorteïment i esponjament de la trama urbana.
• La millora ambiental del nucli urbà.
• La potencialització de les àrees d'ús col∙lectiu, destinades al lleure, descans i trobada.

Alhora, els espais verds han de ser un intent de reconstrucció de mecanismes i sistemes de la natura dins de les poblacions. En aquests fets es fonamenta la importància de l'existència i el tractament del verd en un sistema urbà o periurbà, així com el manteniment i la millora qualitativa d'aquestes àrees.

Des de l'Organització Mundial de la Salud (OMS) s'estableix que l'índex òptim de relació entre espais verds i nombre d'habitants és de 10 m²/habitant. En aquest sentit, segons les dades disponibles, la superfície d'espais verds en sòl urbà consolidat és de 342.990 m², el que suposa, amb una població censada de 16.905 habitants l'any 2010, una ràtio de 20,3 m²/hab., superior als estàndards de l'OMS.

Taula 1: Superfície zones Verdes Urbanes

Els espais verds de Sant Celoni són, en general, de petites dimensions i es troben repartits per tota la ciutat. Això significa presència de verd arreu, però suposa, alhora, dificultat en el manteniment a causa de les dimensions i la seva fragmentació.

Taula 2: Tipologia Zones Verdes Urbanes

Gràfic 1: Tipologies d'espais verds i superfície per tipologies

La diversitat de l'arbrat viari de Sant Celoni es acceptable (34 espècies diferents). El municipi es troba en fase de consolidació del seu patrimoni arbori. Aquest conjunt de l'arbrat viari presenta un valor i interès creixent, però encara de manera incipient, ja que està format, majoritàriament, per arbrat jove.

Aquest conjunt té algunes joies aïllades de gran interès com poden ser les alineacions d'arbrat de grans dimensions a la Carretera Vella i al Safareig de La Batllòria, al passeig dels Esports o la Plaça de l'Estació, si bé aquesta alta concentració de plàtans (Platanus x hispanica) pot produir problemes en cas de malures importants. També hi ha alguns arbres singulars poc coneguts com pot ser el suro del carrer Eduard Domènech o el cirerer d'arboç d'Av. de la Pau.

On rau, però, el interès patrimonial més destacat de l'arbrat municipal és en l'àmbit dels parcs i jardins municipals, amb conjunts i exemplars que han arribat als nostres dies en molt bones condicions.

Gràfic 2. Espècies arbòries més abundants