Si algun dia teniu ganes d’estirar les cames sense anar gaire lluny, podeu arribar-vos fins al parc de la Rectoria Vella, fer un passeig resseguint una mica el torrent de Maribaus i tornar per can Riera de l’Aigua. Durant el passeig podreu observar diferents espècies d’arbres, el pas de fauna de Maribaus i bones vistes de Sant Celoni amb el Montnegre al fons.

Dins mateix del parc de la Rectoria Vella podreu gaudir de la presència de dos arbres singulars per les seves dimensions, el xiprer de l’església de Sant Martí del Pertegàs i el lledoner de la Rectoria Vella. El primer, plantat a principis del segle XX, acompanya l’església i s’estira cap al cel obrint la capçada per sobre la teulada. La seva alçada, 25 m, és espectacular, i en algunes ocasions ha patit greument les conseqüències del vent amb el trencament de branques. El lledoner de la Rectoria Vella el trobareu a la part del darrere de la Rectoria, entre el carril bici i la riera del Pertegàs. Es tracta d’un arbre molt lligat a la societat rural, perquè de la seva fusta se’n feien tota mena d’eines del camp (forques, mànecs...). Un arbre vell com el lledoner de la Rectoria Vella, amb els seus forats i branques gruixudes, dóna refugi a molts animals. A més, el lledoner fa uns fruits, els lledons, utilitzats per molts animals en la seva dieta. Des del lledoner de la Rectoria Vella preneu el camí del carril bici en la mateixa direcció que l’aigua del Pertegàs i de seguida arribareu a les basses artificials de la mina de can Mata. Una mica més avall travesseu el Pertegàs per una petita passera i preneu el camí a mà esquerra que ressegueix el torrent de Maribaus. Durant aquest trajecte, si sou observadors, podreu distingir diferents espècies d’arbres de ribera, ara sense fulles i alguns amb els aments (les flors masculines) penjant de les branquetes. Els que trobaríem de manera natural en totes aquestes rieres i sots són, ara per ara, els menys comuns: el vern, el freixe de fulla petita, l’avellaner i l’om. També trobarem, en més quantitat, robínies i plàtans.

A pocs minuts d’haver enfilat el torrent de Maribaus passareu per sota d’un antic aqüeducte, anomenat el pont del vi, mostra de l’art rural i de la integració d’aquest tipus de construccions en el paisatge natural. A les seves pedres hi creixen molses i falgueres que busquen la humitat del rec.

Més endavant podrem travessar l’obra del TGV per dins el magnífic pas de fauna que s’hi ha construït. Els passos de fauna es construeixen en llocs on s’han creat barreres longitudinals que no permeten la lliure circulació d’animals d’un costat a l’altre, com ara el TGV. Es fan amples i alts per garantir l’efectivitat del pas, i en algunes zones del territori, com Sant Celoni, són especialment importants perquè no tenir-los significaria fer una barrera definitiva entre dos parcs naturals, el Montseny i el Montnegre. L’aïllament del Montnegre podria suposar la pèrdua de biodiversitat del massís. Per això és tan important intentar mantenir i millorar la connectivitat ecològica entre aquests dos parcs, sobretot aprofitant els rius i rieres de la conca de la Tordera.

Travesseu el pas de fauna silenciosament i us enfileu a mà dreta, vigilant de no trepitjar les petites plantes de la restauració dels talussos, fins a la drecera de Campins. Si teniu ganes de caminar podeu pujar un tros per la serra de can Felonet en direcció a Campins. Si no, podem tornar cap al poble per aquest mateix camí però en direcció contrària. Travessarem de nou el TGV, però ara pel pas habilitat per vehicles i vianants, molt més estret que el pas de fauna (a nosaltres no ens fa por, passar per aquest túnel!) i seguirem la pista que voreja els camps per sobre can Riera de l’Aigua fins l’escola Pallerola. Des del camí també podrem veure un altre dels arbres notables de Sant Celoni, el lledoner de can Riera de l’Aigua, al marge esquerre del camí que porta a la casa. Es tracta del lledoner més gruixut del municipi de Sant Celoni, i el seu port i el lloc on es troba li confereixen una gran bellesa.

Si voleu tornar a la Rectoria Vella, ho podeu fer pel passeig del Pertegàs, travessant la riera pel pont del Pallerola. Si us fa gràcia veure més de prop la riera, abans de creuar el pont surt un caminet riera amunt (no us confongueu amb l’entrada a una finca particular, a la vora mateix) que us portarà fins a la passera que hem travessat al principi, quan ens hem endinsat pel torrent de Maribaus.

Totes les propostes de Bosc, Cuina, Patrimoni