L'itinerari d'aquesta setmana, per l'antic casal dels rectors de la parròquia.

Itinerari de la setmana
La Rectoria Vella, antic casal dels rectors de la parròquia

La Rectoria Vella era l'habitatge del rector i sacerdots de Sant Martí de Pertegàs, la primitiva parròquia de la vila. Situada al mig del parc al qual dóna nom, és un magnífic exemple de casal del gòtic civil català, construït en el segle XV. L'edifici té planta rectangular, gairebé quadrada, i s'estructura a l'entorn d'un pati central, ara cobert amb una claraboia, que servia per donar llum i ventilació. Consta de planta baixa i dos pisos i la coberta és a quatre vessants. Algunes de les finestres i balcons de les façanes es van redistribuir en la intervenció de 1982, època en què s'incorporà la finestra lobulada de la façana principal. Al segon pis o golfes hi ha unes boniques galeries d'arcs conopials fetes amb maó, que es construïren cap al segle XVI.

A l'interior, al primer pis, una gran balconada perimetral envolta el pati. En aquesta zona destaca un gran finestral tripartit amb esveltes columnes gòtiques, que dóna llum a la sala d'actes actual. Posteriorment, un altre es transformà en porta. En una de les parets hi ha una pintura mural que representa el trasllat de la Verge de Montserrat, feta segurament pels volts del 1920. Segons la llegenda, una comitiva presidida pel bisbe de Manresa trobà la imatge de la Moreneta en un cova de Montserrat. Es decidí de portar-la en processó fins a la seu de Barcelona, però en arribar a l'indret on ara s'alça el monestir, la imatge pesava tant que era impossible de moure-la. Així interpretaren que la Mare de Déu volia romandre a la muntanya i li aixecaren el santuari.

Tot i la importància de l'edifici, no hi ha gaire documentació que hi faci referència. Ferrer Despujol, rector de Sant Martí de Pertegàs aproximadament entre 1413 i 1432 va fer construir el casal, com demostren els símbols heràldics que hi ha en algunes mènsules de pedra de la sala d'actes. Representen el mont florit, un pujol coronat amb una flor de lis, que era l'emblema de la família Despujol. L'any 1850 el rector i la comunitat de preveres es van traslladar a la nova rectoria, un edifici adossat a l'església parroquial actual. Aleshores començà la decadència de la vella rectoria fins que cap a l'any 1910 la comprà Mn. Josep Bové, que començà la seva restauració com a colònia d'estiueig. En aquesta època moltes famílies barcelonines venien a passar l'estiu a la Rectoria Vella, com la del decorador Jaume Valls. Aleshores es pintà el trasllat de la Mare de Déu de Montserrat, s'enjardinà l'entorn i s'hi construïren dues torres.

El 1951 la Rectoria Vella passà a ser propietat dels germans de La Salle de la Bonanova, que la utilitzaren com a casa de colònies fins que el 1975 l'adquirí l'Ajuntament. J. Ros de Ramis dirigí la primera restauració de 1982, que afectà les façanes i coberta. La resta de l'edifici es rehabilità mitjançant una escola taller entre 1988 i 1992, d'acord amb el projecte de l'arquitecte Agustí Portales. Actualment la Rectoria Vella és la seu de l'Àrea de Cultura. A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i del Parc Natural del Montnegre-Corredor.