L’entrada dels infants i les famílies a l’escola a principi decurs és un moment clau en la vida escolar. És per aquesta raó que dediquem una mirada acurada al procés de familiarització.

Per la nostra escola, que centra el seu projecte en la relació amb les famílies i la mirada a un infant protagonista dels seus propis aprenentatges i a la conquesta de la seva autonomia i autoregulació, el procés de familiaritzaciósignifica l’acompanyament de l’infant i la seva família durant el primer temps d’estada a l’escola bressol per tal que  a dins de l’escola puguin sentir-se com a casa, amb vincles afectius ferms i en un espai segur i confortable.

Entenem el procés de familiarització com un procés viu, progressiu i flexible que abraça tot el temps que l’infant romandrà a l'escola, especialment les primeres setmanes. Per aquest motiu, atenem les necessitats, emocions i sentiments de cada infant i de la seva família de manera individualitzada perquè cadascú viu aquest procés de maneres diverses i no lineals (regressions,..). És un temps on infant, família i tot el personal de l'escola estableixen vincles i es cohesionen entre si amb l’objectiu comú de sentir-se membres d’una mateixa comunitat.

Què representa per l’infant i la família començar a l'escola?

L’entrada a l’escola en aquestes edats suposa un gran canvi per l'infant, en alguns casos pot ser el primer gran canvi de la seva vida.  És començar quelcom que el pot fer sentir emocions que fins al moment, potser mai havia sentit. Això va vinculat amb el fet que es produeix en una edat en la qual no saben com gestionar-ho i són els adults del seu voltant els qui poden acompanyar-ho per viure aquesta experiència de manera enriquidora i segura.

Per moltes famílies l’entrada a l’escola bressol suposa tot un seguit de sentiments i emocions; en molts casos és la primera separació del seu fill o filla. En el grup del primer any de vida, aquest sentiment és més present i clar. Deixar un infant amb quatre mesos és deixar-lo en un moment en què el vincle emocional amb la mare és molt fort. Però també tenim present aquells infants que ja tenen un vincle establert, i en els quals  la separació pot tenir efectes com ara la tristesa, l’enyor, la inseguretat... 

Fins ara,  l'infant ha estat en el nucli familiar, el qual li ha aportat seguretat, protecció, afecte i és allò que coneix i on s’ha creat el primer vincle afectiu. Per l’infant, anar a l’escola implica en primer terme haver-se de separar de la família i per tant, la separació amb la persona cuidadora principal genera malestar emocional i angoixa per ambdues parts: infants i persones adultes.

D'altra banda, per la família també és un canvi i segurament la primera gran  separació amb els seus infants, tot i que potser alguns s’han quedat amb algun familiar. Emocionalment pot suposar un gran repte, ja que també hauran d’afrontar els seus propis sentiments i poden aparèixer inseguretats i emocions a vegades contradictòries i ambivalents: com per exemple sentir-se culpables inconscientment pel fet de portar al seu infant a l’escola; tenir por de perdre l'afecte del seu fill o filla; sentir rebuig cap a les educadores perquè passen més temps amb els seus fills o filles que elles durant la jornada....

A més a més, l’escola suposa un lloc nou a descobrir: espais diversos, noves persones amb qui ha de conviure (siguin adultes o de la mateixa edat), tempos i ritmes de vida diferents, altres maneres de fer..., Això representa per l’infant i la família que allò que coneix i el que es troba és diferent. Per tant, internament, han d’anar fent una reestructuració per anar assimilant tots aquests canvis, fer-los seus i donar-los sentit per sentir-se segurs i créixer.

Infants i persones adultes necessitem temps per conèixer, vincular-nos i confiar en altres persones. És per aquesta raó que des de l'escola obrim les portes per construir conjuntament una relació recíproca, propera i de confiança per establir una base ferma que afavorirà que, com a família, us trobeu a l'escola com a casa. 

Aquest temps de coneixença, d’intercanvi i de comunicació que fa brollar la confiança i l’afecte mutu entre l’escola, la família i l’infant s’ha de veure com un procés que comença els primers dies d’escola i acaba quan ja es mostren tranquils, oberts, confiats i poden gaudir de les activitats durant l’estada a l’escola. 

És important saber que cada família i infant té el seu ritme en aquest procés, respectar el temps de cadascú és essencial perquè tothom se senti acollit com a casa seva.

Com podem acompanyar a l'infant durant el procés de familiarització? 

Durant aquest període l'infant conviu amb moltes emocions: enuig, tristesa, alegria, por, angoixa, etc.  Cada infant viurà l’inici de l’escola i la separació de la seva família de diferent manera i és important validar totes les seves emocions i les que vivim com a persones adultes. 

El malestar que provoca la separació serà viscuda segons les experiències, la personalitat i el moment evolutiu en què es trobi l'infant i ho manifestarà de diverses maneres tant a l’escola com a casa. 

La mostra del plor i l’enuig de l'infant pot generar molta angoixa o tristesa en la persona adulta, acceptar que és una mostra de les emocions que viu i confiar que tant l'infant com nosaltres tenim tots els recursos ens farà superar amb èxit aquesta situació transitòria. 

Posem el cas, si l’infant s’expressa verbalment, podrà dir més explícitament allò que vol, el què li passa, el què troba a faltar, etc. Altres maneres d’expressar allò que està vivint poden ser: mostrar cert rebuig o necessitar més el vostre contacte, que s’agafi més al pit, al xumet, a un objecte d’aferrament, que hi hagi canvis temporals en l’alimentació, el son, el control d’esfínters... 

Ara mateix, coneixeu el vostre fill o filla en un context i potser penseu que això no li passarà, però ens agradaria que us obréssiu a aquestes altres possibilitats.

D’altres infants, els primers dies d’escola ho viuen tot com una novetat, ja que també tenen moltes ganes de descobrir i explorar i hi ha moltes coses que els hi criden l’atenció. A mesura que van passant els dies, i més endavant, poden manifestar aquests canvis, quan prenen consciència de la nova situació.

És important que pugueu compartir amb les educadores tots aquells  canvis que poden aparèixer tant a casa com  a l’escola i que existeixi una comunicació continuada i fluida. 

Cada infant és únic i necessita un acompanyament personalitzat: a l'escola l’acollirem,  l’escoltarem d’una manera àmplia, tindrem una mirada individualitzada, estarem present segons els requeriments de cada emoció expressada, ja que cada infant obté consol d’una manera determinada i hem de poder oferir-li. 

El temps, l’afecte, un ambient relaxat i de confiança, una mirada atenta del que necessita en cada moment i d’allò què és capaç, l’ajudaran i li permetrà anar construint la vinculació afectiva amb les educadores. 

Penseu que aquests indicadors són un bon senyal. Ens mostren que  emocionalment li estan passant coses, les quals té la capacitat d’expressar i la persona adulta l’acull i l’acompanya a elaborar aquests canvis per créixer. 

Segons la nostra experiència,  la majoria dels infantsal llarg del primer trimestre han establert vincles i seguretat emocional i han pogut elaborar aquests canvis. Serà aleshores, quan els moments d’angoixa s’aniran reduint perquè entendran que la separació amb la seva família és només temporal. 

Les famílies teniu un paper important, transmetent seguretat i confiança als vostres fills i filles. Aquest procés no comença just quan s'entra a l’escola, sinó que ja des de casa es pot anar preparant a l’infant perquè aquest canvi sigui una experiència agradable. 

 És per això, que us volem fer algunes aportacions per facilitar aquest procés:

• Expliqueu-li al vostre fill o filla que estarà amb altres infants, que hi haurà joguines, que aprendrà coses divertides i que tindrà una educadora que tindrà cura d’ell o ella.
• Parleu-li de qui seran les seves educadores, dels companys i companyes de l’espai de referència i de l’estança. 
• Aneu, de mica en mica, acomodant el ritme del son, hàbits i costums a la rutina de l’escola. Per exemple, procureu dinar al voltant de les 12 i  berenar al voltant de les 16h.
• Feu-lo participar en l'hora de preparar el material que cal portar a l’escola.
• Aneu a passejar al voltant del centre perquè es vagi familiaritzant amb l’espai on interactuarà.
• Expliqueu-li que vindrà a l’escola i que vosaltres marxareu a treballar o a casa una estona.

Un cop iniciat el procés d’adaptació us recomanem:

• Que els matins siguin tranquils i agradables. Vestiu-vos sense presses i esmorzeu plegats.
• Podeu convidar a l’infant a  portar algun objecte que li transmeti seguretat.
• Acompanyeu-lo en l’exploració dels nous espais, que conegui l’edifici  i especialment l’espai de referència i l’estança, els seus racons, el canviador, etc.
• Saludeu i parleu amb l’educadora amb naturalitat, amb seguretat i confiança.
• Convideu al vostre fill o filla a relacionar-se amb l’educadora i la resta de nens i nenes, sense forçar.
• Comuniqueu-vos amb la mirada, el gest i interactueu amb les altres persones.
• Mostreu-vos presents i eviteu elements distorsionadors com mòbils o similars.
• Aprofiteu aquesta estona per moure-us i explorar lliurement tota l’estança.
• Tracteu d’aclarir els vostres dubtes parlant amb l’educadora i explicant-li com ha passat el nen o la nena la tarda i la nit anterior. També podeu fer servir aquestes estones per compartir amb altres famílies les vostres inquietuds. 
• Quan sigui el moment de marxar expliqueu-li al vostre fill o filla que marxareu una estona i que tornareu a recollir-lo. Poseu-li punts de referència en el temps, per exemple: et vindré a buscar després de dinar, etc. 
• Acomiadeu-vos amb tendresa i fermesa sense allargar massa el comiat. Feu-li un petó i una abraçada i confieu que estarà ben atès.  
• Recordeu que si us sentiu segurs i confiats  transmetreu la mateixa sensació al vostre fill o filla.
• Quan marxeu junts cap a casa, acomiadeu-vos amb un “fins demà”.

 Aquestes són unes quantes coses que creiem que ens poden ajudar a tots i a totes perquè el període d’adaptació sigui tot un èxit.

Elements que afavoreixen aquest acompanyament

• ANTICIPAR, POSAR PARAULES... Un paral·lelisme que m’ajuda a poder identificar el valor d’aquesta anticipació és imaginar-me que pujo a un avió i aterro a un país desconegut, sense conèixer l'idioma, els costums ni cap altra informació prèvia. Per tant, abans del primer dia d’escola: convé parlar amb ell o ella, (encara que siguin molt petits), i explicar-li que anirem a una escola on estarà amb  “la Glòria o la Núria”, que hi haurà més nens i nenes, etc. Si és possible apropar-se a l’escola i veure l’edifici, el pati els encantarà. Preparar la motxilla conjuntament i explicar que portarem pitets, un got, i algun nino o un xumet si el necessiten.
• ESTABILITAT EN ELS ALTRES CONTEXTOS. Intentar que no hi hagi més canvis durant aquest període (treure bolquer, canvi d’habitació,...). Penseu que no serà el millor moment per tenir un altre canvi.
• ADAPTACIÓ PROGRESSIVA. Apostem per una adaptació progressiva i gradual. El temps d’estada a l’escola durant els primers dies serà breu. Hem organitzat tres dies amb uns horaris específics i grups reduïts que cal respectar per tal que es puguin anar habituant de la forma més tranquil·la possible.
• L’ACOMPANYAMENT D’UNA PERSONA ADULTA, D’UN REFERENT QUE L’INFANT CONEGUI. Per anar familiaritzant-se amb l’escola i l’estançaen aquests primers dies, cal que l’acompanyi una persona amb la qual tingui un vincle afectiu sòlid perquè de mica en mica anireu sortint de l’estança. L’actitud confiada de qui l’acompanyi, l’ajudarà molt en aquest procés i possibilitarà que es pugui trobar bé des del principi.
• POSAR PARAULES I IDENTIFICAR L’EMOCIÓ. Què em passa?  Explicar què farem i posar paraules a allò que sentim… (estic contenta, estic trist, estic enfadada…) En aquestes edats encara tenen pocs recursos per poder explicar com se senten.  Cal legitimar totes les emocions que sentin sense jutjar-les.
• ACOMIADAR-SE quan arribi el moment de la separació. Nosaltres us ajudarem si us costa, però penseu que és important no allargar el moment i dir un adéu amb seguretat, explicant-los que tornareu, per exemple, després del pati o després de fer la migdiada. Ells encara no entenen el concepte temporal i no poden comprendre quan són 5 min o 3 hores. No enganyar mai ni marxar sense acomiadar-se… Segurament no els veureu plorar en aquell moment, però quan el vostre fill o filla s’adoni que heu marxat, sentirà angoixa i serà molt difícil poder-lo consolar perquè pensaran que podeu marxar en qualsevol moment. Quan decidiu marxar i dir-los adéu, nosaltres els oferirem tot el consol que necessitin respectant les seves necessitats.
• A vegades,COMPARTIR INQUIETUDS AMB ALTRES FAMÍLIES de l’escola, pot servir per alleujar les pròpies i descobrir noves maneres d’enfocar la situació. 
   

Desitgem que sentiu la nostra escola com a vostra i que puguem establir relacions i vincles per tal que esdevingui una segona llar per tots. 

Bibliografia:
Bassedas, E.;  Huhuet, T.; Solé, I.: Aprendre i Ensenyar en l'Educació Infantil, Biblioteca d'Infantil 1, Editoria Graó, 2006.
Thió de Pol, Carme. Entre pares i fills, Editorial Barcanova, 2003.
Febrer, I. i Jansà, E.: Comença l’escola bressol, un procés de familiarització. Article publicat en la Revista Infància, nº 176, setembre-octubre 2010, pàg 17-22.