Aquesta és una de les nits màgiques de l'any. Especialment per a la mainada. Per entendre aquesta feta cal considerar que antigament l'arbre era la font i matèria primera per tota mena d'eines (mànecs de destrals, de pales, de martells, bigues per a les cases, pals de paller, bastons per ajudar a caminar, troncs per fer foc i donar escalfor, taules, cadires, armaris, llits, portes, escales....), per tot això calia fer una festa on l'arbre fos el protagonista, una mena de festa de l'arbre, a determinats llocs del món s'engalanaven els avets i d'altres mentre se'l cremava se'l presentava alhora com a font de joia i alegria, d'on sortien llaminadures, torrons, begudes dolces... que després, durant els dies de Nadal s'anirien consumint.  

La festa del "Caga tió" també se la troba a diferents llocs del món amb altres noms, a Euskadi és l'Olentzero-emborra, a l'Aragó rep el nom de Troncada, Toza o Tizón de Navidad, a la Provença li diuen Lou Cacho-fio o Cachofio, a la Bretanya és el Kef Nedelek, a la Normandia el Chouque, a Bessin el Trefoué, a Wstfàlia és el Christbrand, a la Vall d'Aran el Nadau Tidún... .

El Tió, Tronca, o Soca de Nadal ja es triava el dia de Santa Llúcia, i durant aquests dies se l'abrigava, se li donava de menjar i de vegades se l'adornava, se'l disfressava i pintava. Resulta ser una festa molt familiar i casolana i a cada llar se l'ha personalitzat i fins i tot es poden trobar diferents cantarelles segons cada contrada.

A diferència d'altres costums i personatges, procedents de cultures d'altres països, dels quals només en coneixem la forma més superficial (arbre de Nadal, Pare Noël, etc), el tió ha conservat tot un ritual tradicional. Fer cagar el tió és una cerimònia domèstica o de petita comunitat (escola, colla d'amics), que consisteix en el cant d'una o més cançons característiques per acabar finalment colpejant el tronc amb força.

El repertori de cançons de tió existents a la nostra tradició popular és enorme. Hem de tenir en compte que és un costum familiar, la qual cosa vol dir que és possible trobar en un mateix poble moltes variants de la cançó del tió, i encara algunes que només són conegudes per unes poques persones d'una casa concreta.

Actualment, són moltes les cançons que se li poden cantar amb aquests arbre màgic per tal de rebre algun present:

“CAGA TIÓ,
TIÓ DE NADAL,
POSAREM EL PORC EN SAL,
LA GALLINA A LA PASTERA
I EL POLLÍ A DALT DEL PÍ,
TOCA, TOCA, VALENTÍ.
PASSEN BOUS I VAQUES
GALLINES AMB SABATES
I GALLS AMB SABATONS,
CORREU, CORREU MINYONS,
QUE LA TIETA FA TURRONS,
EL VICARI ELS HA TASTAT,
DIU QUE SÓN UN POC SALATS,
AI EL RUC,
AI EL PORC,
AI EL CARA, CARA, CARA,
AI EL RUC,
AI EL PORC,
AI EL CARA DE PEBROT!!!!”

Hi ha d’altres més curtes:

“CAGA TIÓ CAGA TURRONS,
D’AVELLANES I PINYONS.
NO CAGUIS ARANGADES
QUE SÓN FORÇA SALADES,
CAGA TURRONS…
QUE SÓN MÉS BONS!!!”

“CAGA TIÓ, CAGA TURRONS,
D’AVELLANES I PINYONS,
SI NO CAGAS BÉ
ET DONARÉ UN COP DE BASTÓ
BEN FORT!!”

XTEC. Tradicions catalanes: Festes Nadalenques