Les mossegades i d'altres agressions són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys. Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives, però l'infant no és conscient de que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament  es deu  a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.

Per què ho fan?

• Els bebès utilitzen la seva boca per explorar, aprendre i també per relacionar-se. A mesura que exploren el món s'ho posen tot a la boca i a vegades mosseguen en el procés, però sense tenir cap relació entre el mossegar i el dolor aliè. És una de les parts del seu cos que es troba més desenvolupada. Amb la dentició necessiten calmar les seves genives amb la qual cosa moltes vegades mosseguen per manca d'autodomini i actuen impulsivament.
• En el cas dels infants de 1 a 3 anys els motius són diferents. En aquesta edat comencen a socialitzar-se, a relacionar-se, però encara no tenen un llenguatge ni les habilitats suficients per comunicar-se. Mossegar és una manera d'aconseguir una joguina o cridar l'atenció. Quan la emoció els desborda i els costa controlar la seva expressió amb la boca i les dents. També ho fan quan estan nerviosos o se senten frustrats: davant situacions noves, l'arribada d'un germà, l'inici a l'escola bressol... Altres infants senzillament mosseguen per imitació.

Com hem d'actuar els adults?
Les agressions infantils que es produeixen a l'escola bressol no són un signe d'agressió personal. L'infant no planeja aquestes accions, no hi té intencionalitat; a aquestes edats ho fa per instin. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals ho fan a mesura que l'infant adquireix habilitats socials.

Existeixen diferents motius perquè un infant mossegui, i en qualsevol cas els ensenyem des del primer moment les conseqüències que implica mossegar.  El primer que fem és observar quan i perquè aquesta conducta apareix. Quan un infant mossega intervenim amb calma i rapidesa i sempre li transmetem que l'agressió no és acceptada. Després generem un espai d'interacció i li proposem una conducta reparadora: ajudar-li a guarir a l'amic, fer-li un petó, demanar-li disculpes... i sobretot, mostrar-los exemples a seguir; com noves formes de relació, utilitzar el llenguatge per demanar quelcom, esperar torns...

Prohibir únicament una conducta, no significa que l'infant entengui quina és la conducta encertada i castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell infant es senti frustrat.

Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres infants i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda.

Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit es el vostre fill/a i us demanen paciència i comprensió tant per l'infant agredit com per l'infant que agredeix.

L'equip educatiu

Podeu consultar dos articles relacionats amb aquest tema que poden ser del vostre interès:
PETONS I MOSSEGADES per Imma Riu, Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
MOSSEGAR ÉS COSES DE CRIATURES…. per Ana M. López Fuentetaja, Psicòloga (publicat a la revista Guix d'Infantil Núm. 2. Juliol-Agost2001)