Les mossegades i d'altres agressions són comunes i normals entre els infants d'un a tres anys. Les mossegades ens poden semblar no naturals i agressives, però l'infant no és conscient de que fa mal. La majoria de les vegades, aquest comportament es deu a la curiositat natural i la falta de llenguatge verbal.
Per què ho fan?
Com hem d'actuar els adults?
Les agressions infantils que es produeixen a l'escola bressol no són un signe d'agressió personal. L'infant no planeja aquestes accions, no hi té intencionalitat; a aquestes edats ho fa per instin. Les mans i les dents són les primeres eines socials i aprenen a utilitzar-les en funció de la resposta que n'obtenen. Cal dir que les mossegades tendeixen a desaparèixer a mesura que el llenguatge evoluciona, mentre que les agressions manuals ho fan a mesura que l'infant adquireix habilitats socials.
Existeixen diferents motius perquè un infant mossegui, i en qualsevol cas els ensenyem des del primer moment les conseqüències que implica mossegar. El primer que fem és observar quan i perquè aquesta conducta apareix. Quan un infant mossega intervenim amb calma i rapidesa i sempre li transmetem que l'agressió no és acceptada. Després generem un espai d'interacció i li proposem una conducta reparadora: ajudar-li a guarir a l'amic, fer-li un petó, demanar-li disculpes... i sobretot, mostrar-los exemples a seguir; com noves formes de relació, utilitzar el llenguatge per demanar quelcom, esperar torns...
Prohibir únicament una conducta, no significa que l'infant entengui quina és la conducta encertada i castigar un infant perquè agredeix als altres només afavoreix que aquell infant es senti frustrat.
Com adults hem de tenir clar quins són els esquemes de conducta social que volem veure en els nostres infants i reproduir-los en tot moment. Es tracta de generar situacions positives i de bona convivència que afavoreixin que a llarg o curt termini les agressions deixin de tenir cabuda.
Entenem que no és fàcil acceptar aquestes situacions quan l'agredit es el vostre fill/a i us demanen paciència i comprensió tant per l'infant agredit com per l'infant que agredeix.
L'equip educatiu
Podeu consultar dos articles relacionats amb aquest tema que poden ser del vostre interès:
PETONS I MOSSEGADES per Imma Riu, Psicòloga (publicat a la revista In-fàn-ci-a, nº 40, set/oct 2009)
MOSSEGAR ÉS COSES DE CRIATURES…. per Ana M. López Fuentetaja, Psicòloga (publicat a la revista Guix d'Infantil Núm. 2. Juliol-Agost2001)