L’origen de l’Aplec de Matagalls fou la veneració a la creu plantada al cim del turó des de temps antics. El motiu va ser commemorar la canonització del pare Antoni Claret el 1950, qui va manar reposar la creu el 1840. Aquesta creu va durar força anys, però també es va veure afectada per les inclemències del pas del temps i va ser reconstruïda i beneïda de nou el 1894. Per commemorar la santificació del pare Claret un grup de feligresos va decidir celebrar un aplec a la Creu que el nou sant havia aixecat al Matagalls. Van exposar el projecte a les entitats excursionistes de Barcelona i a l’estiu sortien cap a Vic. Tot seguit, aquests primers apleguistes es varen dirigir a Viladrau amb dos autocars per passar-hi la nit. L’endemà enfilaren cap a Bordoriol, coll Pregon i arribaren a la Creu, per celebrar una missa en honor al pare Claret. 

L’èxit de la celebració va portar els organitzadors a repetir-la l’any següent i així és com va néixer l’Aplec de Matagalls.
El pare Faustí Illa (1909-1999) va estudiar al seminari i va ingressar als Claretians, congregació religiosa fundada per sant Antoni Maria Claret. Des del segon Aplec de Matagalls, el pare Faustí Illa organitzava cada any el nou Aplec. Coordinava la pujada, el concurs de rams de flors silvestres, la missa, el foc de camp i la construcció d’una nova font. Tot a títol personal, però sempre recolzant-se amb gran quantitat de seguidors, que s’organitzaven en colles locals d’arreu del Montseny i vorals. El pare Illa va guiar durant quasi cinquanta anys l’Aplec de Matagalls, on va saber unir pàtria, fe i natura, i en va esdevenir l’ànima.
Després de la celebració de l’Aplec de Matagalls s’inaugurava una font a la muntanya o en algun dels pobles que l’envolten. En els primers aplecs es construïen nous brolladors propers als llocs d’acampada de manera que la font, a més del valor simbòlic que aportava, permetia sadollar els apleguistes que pujaven a la Creu. La celebració de l’Aplec de Matagalls té una herència perdurable a la muntanya: les més de seixanta fonts del Matagalls.

L’Aplec de Matagalls se sustenta sobre tres pilars: esperit catalanista, amor a la muntanya i espiritualitat cristiana. La missa que se celebra al peu de la Creu és un acte important, i quasi sempre ha estat celebrada pel bisbe de Vic.
L’Aplec ha estat una festa en què s’han potenciat els valors catalanistes. El llibret anual que s’edita està escrit íntegrament en català des del 1951. Des dels primers aplecs, hi ha onejat sempre la senyera. La convivència de la Guàrdia Civil amb aquestes manifestacions catalanistes no devia ser senzilla, però fou possible gràcies a la mà esquerra del pare Faustí Illa. Molts dels actes que es porten a terme a l’empara de l’Aplec tenen a veure amb aquest sentiment catalanista lligat a l’excursionisme i a la tradició, com el foc de camp o el cant del Virolai. 

Una de les activitats més recordades de l’Aplec de Matagalls és el foc de camp, que es va organitzar des de la primera acampada al pla de la Barraca. El foc de camp permetia unes vetllades agradables a la vegada que protegia els assistents del fred de la nit. 
El 1974, per celebrar el 25è Aplec, es va erigir davant de la Creu de Matagalls una gran taula de pedra a mode d’altar. Un grup d’apleguistes van decidir aixecar un gran pedró per retre homenatge al pare Illa per aquest 25è aniversari. L’altar és una gran llosa polida que se sustenta per un espectacular suport de ferro forjat amb l’escut de Catalunya. Sobre la taula hi ha esculpit en baix relleu un dibuix que situa els principals punts de referència de Catalunya des de la Creu: Barcelona, Poblet, Montserrat, Lleida, Sant Marçal, Vic, Montsec, Sant Pere de Roda, Sant Martí de Canigó, Núria, el Pedraforca i la Vall d’Aran.
 
El 1987 es fundà l’associació “Amics Aplec de Matagalls”. Fins aleshores l’aplec era organitzat a títol personal per Faustí Illa, ajudat per colles locals. Però amb els anys el pare Illa s’adonà que no ho podia tirar endavant ell sol, de manera que es fundà l’associació. 
L’Aplec de Matagalls és un acte que es porta a terme en un sol dia, el segon diumenge de juliol, però també deixa un testimoni cultural i històric, ja que per cada Aplec s’ha editat un petit llibret recordatori commemoratiu, popularment anomenat “Àlbum”. Els àlbums recullen el testimoniatge gràfic i escrit d’allò succeït a l’Aplec anterior, amb aportacions literàries, científiques, poètiques, i dibuixos, sempre al voltant dels tres temes principals de l’Aplec. 

Oscar Farrerons Vidal 
Comissari de l’exposició