Bosc, Cuina, Patrimoni
Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.
El patrimoni arquitectònic és un dels elements del paisatge dels pobles i ciutats que de manera més directa i entenedora ajuda a conèixer-ne la història. Sant Celoni, per mostrar aquesta forta relació entre història i arquitectura, compta amb un atractiu cataleg d'edificacions, que il·lustra la llarga trajectòria del municipi, les primeres referències escrites del qual es remunten al segle XI.
Va ser la primera església parroquial del terme, fins que es va construir l'actual. Els primers documents que en fan referència són del segle XI. Aleshores el nucli urbà encara no estava format, i el terme no s'anomenava Sant Celoni sinó Pertegàs, nom de l'afluent de la Tordera que passa a prop de la capella. Els celonins, en aquella època, habitaven en masies disperses i es trobaven els diumenges a l'església, on celebraven el culte i també resolien els problemes comuns.
L'edifici originari era una església romànica senzilla d'una nau amb coberta de volta de canó apuntat, que és la part que s'ha conservat.
Durant l'època medieval el poble de Sant Celoni va anar creixent, aprofitant la seva bona situació al peu del camí ral, a mig camí entre Barcelona i Girona. Amb l'increment de població l'esglesiola romànica va quedar petita i en època gòtica, es van dur a terme importants reformes i ampliacions per augmentar la seva capacitat.
Després de traslladar la parròquia a la nova església, s'inicià la decadència de Sant Martí de Pertegàs. Dècades desprès, aquesta s'anomenava capella de Sant Erasme perquè s'hi venerava aquest Sant.
La Rectoria Vella
Aquest emblemàtic edifici de la vila és un magnífic exemplar de casal gòtic civil català, que s'estructura a l'entorn d'un pati central.
La Rectoria va ser l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs des de la seva construcció al segle XV fins el 1850, moment en que el rector i la comunitat religiosa es van traslladar a la nova rectoria, adossada a l'església parroquial de Sant Martí.
Des d'aquell moment l'edifici quedà deshabitat i s'anà deteriorant, fins que mossèn Josep Bové va adquirir-lo i el va convertir en una colònia d'estiueig. A partir del 1911 moltes famílies de Barcelona hi venien a passar l'estiu.
Actualment, la Rectoria Vella és plena de vida. És la seu de l'Àrea de Cultura de l'ajuntament de Sant Celoni. A la planta baixa s'hi fan exposicions temporals i al primer pis hi ha el Centre de Documentació de Sant Celoni i el Parc Natural del Montnegre i el Corredor.