Bosc, Cuina, Patrimoni
Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.
La situació privilegiada de Sant Celoni, porta d'entrada al parc natural del Montnegre i el Corredor i al parc natural del Montseny, fa que puguem gaudir d'una riquesa paisatgística extraordinària. A més, el fet d'estar al bell mig de la conca de la Tordera, creuada pel Pertegàs, fa que el nostre municipi s'hagi convertit en el punt de sortida per fer moltes de les passejades que ens permeten estar en contacte amb la natura.
Expliquen les edificacions més antigues que el poble de Sant Celoni va créixer a la vora de l’ermita de Sant Martí de Pertegàs, on la proximitat a la riera, a l’aigua (font de vida) i als sòls fèrtils de les terrasses al·luvials facilitaven l’esperit humà el recer amb la Mare Terra. Tanmateix, els punts elevats del terreny també són punts de referència en el coneixement del nostre entorn i en el creixement del nostre esperit, i per això és fàcil imaginar com d’important podia haver estat el Turó de la Mare de Déu del Puig per als primers pobladors de Sant Celoni: zona de guaita als quatre vents, lloc estratègic per divisar amics i enemics i lloc privilegiat per reconèixer el relleu de l’entorn i les forces de la natura.
Per pujar-hi cal prendre el camí de l’avinguda Verge del Puig i anar tirant, poc a poc per gaudir dels jardins que treuen el cap darrere les tanques baixes de les cases. A més de les plantes de jardí (rosers, roures americans, cícades, grèvols, cedres, àlbers, til·lers, troanes, baladres...) també podem observar arbres de les antigues feixes i boscos: figueres, saüquers, caquis, oliveres, alzines, pins, avellaners... Arribarem a la carena, davant mateix del gran dipòsit d’aigua d’abastament sobre el qual hi ha una zona esportiva, i girem a l’esquerra fins arribar dalt del turó.
L’accés a l’esplanada del turó compta amb uns quants exemplars de prunera de fulla vermella. Una mena d’era rodona envoltada de bancs amaga l’antic dipòsit d’aigua del poble, al costat del qual hi ha la petita ermita amb el seu campanar en forma d’estel. La gent del poble l’anomena, també, l’obelisc.
La panoràmica des del turó de la Verge del Puig, conegut també com el Turó de Bellver, només queda trencada pels cedres que envolten l’espai, entre els quals s’entreveu el relleu i la petja humana.
Comencem a mirar cap al Montseny: la gran presència, mont-senyal, guia i font de biodiversitat. Els diversos colors del paisatge ens permeten identificar prats de pastura i conreus, boscos d’alzina i rouredes, i fins i tot la fageda ben a prop del cim i al Turó de Morou. Els poblets de Mosqueroles i Campins es poden reconèixer al peu de la muntanya.
Girem en el sentit de les agulles del rellotge, cap al nord-est: veiem l’obertura de la conca de la Tordera, el pas del riu (i d’una gran quantitat d’infraestructures de comunicació i de serveis) entre les muntanyes del Montseny i del Montnegre. L’horitzó és dominat pel castell de Montsoriu, a l’esquerra, i la llunyana plana de la Selva, on podem imaginar el gir de la Tordera cap al mar. Més a la vora veiem Sant Celoni, el Sant Celoni que ha crescut al marge dret de la riera de Pertegàs.
Girem una mica més, i entre els cedres podrem distingir l’església de Sant Martí, envoltada de cases amb teulades enganxades. El Montnegre, la Muntanya de Baix, fosca i feréstega, bosc continu de baix fins dalt de tot, ben a prop nostre, s’enganxa al poble gairebé com si li anés a caure sobre.
Ara mirem cap al sud, al forat que ens deixen els arbres davant mateix de l’ermita. El soroll es fa palès, s’escolten les activitats humanes, el transport i les pedreres. Veiem el barri de l’avinguda de la Pau, el pont del tren sobre la Tordera i més enllà el barri de Moixerigues. L’horitzó és la muntanya del Corredor, una orografia més suau que ens apropa a la vida de la costa, al mediterrani.
Girem una mica més, de cara al sud-oest, i veurem com s’obre la plana del Vallès, un paisatge amansit, amb un horitzó pràcticament planer que fa de partió de conques, la de la Tordera on som ara, i la del Mogent, que s’emporta les aigües cap al Besòs fins a Barcelona.
I si acabem de fer el gir veurem com la muntanya s’enfila cap al massís de la Calma, amb el Turó de Sant Elies en primer terme i el Turó del Samon més amunt. Tancarem el cercle després de perfilar amb els ulls el Puig Drau, el cim més elevat de la Calma (1.339 m) i observar els pendents del Coll Formic, que separa aquesta muntanya del massís de Matagalls, més al fons que cap altra de les muntanyes del Montseny.
Des de dalt del Turó del Puig podrem escoltar ocells defensar el seu niu, com ara rossinyols o merles, podrem veure la papallona reina barallar-se amb altres de la seva espècie per marcar territori on aparellar-se, o podrem fixar-nos en les petites i oloroses flors d’un trèvol que omple els marges del dipòsit.