Bosc, Cuina, Patrimoni
Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.
El patrimoni arquitectònic és un dels elements del paisatge dels pobles i ciutats que de manera més directa i entenedora ajuda a conèixer-ne la història. Sant Celoni, per mostrar aquesta forta relació entre història i arquitectura, compta amb un atractiu cataleg d'edificacions, que il·lustra la llarga trajectòria del municipi, les primeres referències escrites del qual es remunten al segle XI.
L'Església de Sant Martí de Montnegre havia estat centre de la baronia de Montnegre; el municipi s'anomenà fins a mitjan s XIX la Baronia de Montnegre i comprenia, a més de Montnegre, Fuirosos, la Batllòria i Gualba.
Els primers documents que en parlen són del 1022, quan l'església era la del castell de Montnegre, el qual pertanyia, juntament amb tota la jurisdicció, a la família Gualba.
El nou temple va ser edificat a l'època del barroc, als segles XVII i XVIII. Té una sola nau coberta amb volta de canó, l'absis semicircular i dues capelles laterals que estan cobertes amb voltes de llunetes. Al davant hi ha la torre del campanar, que té la mateixa amplada que la façana, i està coronada amb merlets i una coberta piramidal.
Per aquestes mateixes contrades es troba l'ermita de Santa Maria de Montnegre. Construïda al segle XVIII, va ser derruïda durant la Guerra Civil i només van quedar dretes tres parets, fins que el 2009 va ser restaurada gràcies a una iniciativa particular.
Es va construir entre els segles XVI i XVIII. Té un bell campanar d'espadanya sobre la façana. Adosada a la part posterior hi ha la rectoria, que és un interessant casal de finals del XVI o principis del XVII. En front de la façana, a pocs metres, hi ha el cementiri, encerclat per alts murs.
Darrerament, l'esplanada de davant del conjunt de l'església de Sant Esteve s'ha convertit en el centre neuràlgic de la recuparada Festa Major d'Olzinelles, que s'escau el primer dissabte d'agost.
Sant Llorenç de Vilardell
L'església de Sant Llorenç es va contruir entre els segles XII-XIII, amb afegits del XV-XVI. És una construcció d'origen preromànic encara que no hi ha documentació de la capella fins l'any 1279. Consta d'una sola nau de planta rectangular dividida en tres trams, coberta amb volta de canó una mica apuntada i bastant irregular. Davant la façana hi ha un ampli porxo amb coberta de teula àrab, al capcer de la façana hi ha un campanar i la portada és de pedra amb forma rectangular.
Aquests darrers anys havien aparegut diverses esquerdes que amançaven la seva integritat, i l'ajuntament va dur a terme un projecte de restauració que culminà el passat mes de febrer.
Sant Cebrià de Fuirosos
Situada en una de les fondalades obagues més característiques del Montnegre es troba aquesta senzilla església, construïda entre els segles XVI i XVIII.