Bosc, Cuina, Patrimoni
Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.
El patrimoni arquitectònic és un dels elements del paisatge dels pobles i ciutats que de manera més directa i entenedora ajuda a conèixer-ne la història. Sant Celoni, per mostrar aquesta forta relació entre història i arquitectura, compta amb un atractiu cataleg d'edificacions, que il·lustra la llarga trajectòria del municipi, les primeres referències escrites del qual es remunten al segle XI.
El carrer Major de Sant Celoni comença actualment a la plaça Mercè Rodoreda i es prolonga fins la plaça Rafel Ferrer. És l'eix vertebrador de la vila, a partir del qual aquesta s'ha anat expandint. El tram del carrer Major entre la plaça de Josep Alfaras i la plaça del Bestiar inclou la part més antiga del poble, protegida fins al segle XIX per la Força. La fortificació es va ampliar cap a ponent, fins on actualment trobem l'Ajuntament.
En aquesta ampliació de la vila és on es troben diversos habitatges del segle XVI i XVII, que són les cases del poble més antigues que s'hi conserven. Aquestes són testimoni d'un moment econòmic favorable que va provocar que molts celonins renovessin el seu habitatge i el decoressin amb portals i finestres treballats amb pedra fent evident la seva prosperitat. Algunes d'aquestes tenen la data inscrita a la llinda del portal o d'una finestra, així com el nom del propietari o símbols del seu ofici. Algunes de les més destacables són Can Maitanquis que aprofità una part de la muralla com a façana, la casa de Salvador Molar que té el nom del propietari i la data de construcció inscrit a la llinda de la porta. Seguint el carrer major amunt hi ha Can Boada on l'any 1589 hi vivia un ferrer, com mostra l'enclusa dibuixada sobre el portal. Aquest tipus d'elements eren els rètols publicitaris de l'època.
La següent ampliació de la muralla va fer arribar el carrer Major fins a l'actual encreuament amb el carrer Sant Martí. En aquest tram destaquen botigues centenàries com la Farmàcia Draper, la pastisseria Lleonart i can Besa, així com la casa dels Barons de Vilardell, coneguda més popularment com can Cortada. L'ultima ampliació de la fortificació tancava la vila a tocar de l'Hospital Vell.
Un cop la muralla va caure en desús i el poble es va estendre lliurement, sobretot amb l'arribada de la indústria, el carrer Major es va acabar d'ampliar tal com el coneixem avui en dia.
Les voltes de la plaça de la vila
Unes de les voltes més reconegudes a la vila són les de la plaça de la Vila, hom qui passeja per la plaça les coneix com un bon racó per fugir del sufocant sol d'estiu i per aixoplugar-se els dies de pluja.
Les voltes, construïdes pels volts del segle XVI, cobreixen l'entrada de sis cases de la Plaça tot formant una galeria. D'aquestes cases, destaca la bella finestra lobulada de Can Bonsoms (s. XVI). Antigament però aquestes voltes no eren les úniques de l'indret, una altra galeria d'arcs cobria el que actualment coneixem com la Plaça d'en Nicola. Aquestes últimes, però, no varen tenir la mateixa sort que les primeres, ja que a mitjan segle XIX es van enderrocar per donar més amplitud i lluminositat a l'indret.