Bosc, Cuina, Patrimoni
Durant aquest mes d'agost us presentem en aquest web una selecció de 10 passejades i itineraris, 10 receptes de cuina i 10 edificis del nostre patrimoni, una diferent cada tres dies. És una manera de proposar-vos activitats per gaudir d'aquest temps estiuenc, i alhora, de donar a conèixer la riquesa, varietat i bellesa del nostre bosc, la nostra cuina i el nostre patrimoni.
El patrimoni arquitectònic és un dels elements del paisatge dels pobles i ciutats que de manera més directa i entenedora ajuda a conèixer-ne la història. Sant Celoni, per mostrar aquesta forta relació entre història i arquitectura, compta amb un atractiu cataleg d'edificacions, que il·lustra la llarga trajectòria del municipi, les primeres referències escrites del qual es remunten al segle XI.
Si voleu veure una bona façana atureu-vos davant l'església parroquial de Sant Martí durant uns minuts i contempleu el seu magnífic esgrafiat barroc. Aquesta decoració esgrafiada data del 1762 i és la més destacada del barroc català tant per la gran superfície que ocupa com pel seu bon estat de conservació.
Està organitzada com un gran retaule. A baix trobem les representacions dels arcàngels i les virtuts. Més amunt hi ha representats una orquestra d'àngels músics donant la benvinguda a la glòria celestial mentre són protegits pels guerrers romans Celdoni i Ermenter. La composició culmina amb la representació de l'àngel del Judici Final tocant la trompeta.
La portada, acuradament treballada en marbre, és de 1753. Just 200 anys més tard, el celoní Lluís Montané la va coronar amb una imatge de Sant Martí, de formes sinouses i dinàmiques, que s'integra perfectament amb la decoració barroca de l'entorn, i que contrasta amb l'altra imatge de Sant Martí que Montané va realitzar per a l'altar, més estàtic i hieràtic, en consonància amb l'estil neoclàssic de l'absis.
També són dignes de destacar el baldaquí d'estil neoclàssic, de F. Folguera (1953), i les pintures murals de l'absis, d'I. Roig de Casas (1960).