L'exposició de l'any 2013 va tenir una gran acollida. Aquest any 2015 presentem una altra mostra, amb més il·lusió i sota el lema: El límit i l'infinit.
El límit i l'infinit és la idea que ha regit la selecció d'obres i autors d'aquesta exposició. Es tracta del límit i l'infinit d'un quadre, de l'espai il·lusori que hi ha dins de l'espai vibrant d'una pintura. Em refereixo simbòlicament a la perspectiva, inventada pels mestres florentins del Renaixement, els quals dotaren l'obra de la necessària perspectiva per representar l'espai tridimensional i que en moltes pintures es converteix en una submissió escollida. Haig d'afegir que no pot ser més que suggerida, ja que la superfície del quadre és sempre plana. Podem argumentar que la majoria de les pintures, viuen o se sustenten en la perspectiva; fins i tot els quadres més abstractes l'ansiegen. Pot ser pintada des de la vibració o d'una tènue veladura, també des de la degradació del color o d'ombres. Alguns artistes reflecteixen la llunyania per anar més endins de la superfície del llenç, sempre amb la sàvia intenció de buidar el quadre, més que d'omplir-lo. Tot element que ocupa una obra, ha de buidar el soroll del color i convertir-lo en música silenciosa.
Mostra repartida en dues seus: la Rectoria Vella (parc de la Rectoria Vella, s/n) i la Galeria Barcelona GBN (c. Sant Pere, 14-16)