Presentació de l'acte a càrrec d'Adela Gener.
Carme Ballús, amb Amor, deixa’m dormir (el seu segon recull de narracions) ens endinsa al territori vital de la vellesa. L’autora explora els sentiments que els seus personatges viuen en topar-se amb la fragilitat del cos i la ment. Al mateix temps, ens ofereix una mirada crítica i sorneguera sobre com la societat actual tracta la gent gran. Divuit contes que ens parlen de tendresa i de la crueltat, d’enveges i de compassió, d’humor i de compromís, escrits en un estil àgil i intens.
Una parella d’avis va de visita i es desferma una tempesta. Un jubilat pateix pel seu amic maltractat. Un ancià indigent mor víctima d’una juguesca juvenil. Els vells asseguts al banc del “si no fos” no són ben bé el que semblen. Quatre amigues granadetes viatgen pel món buscant l’eterna joventut. Dos “iaioflautes” passen a l’acció. Un professor a punt de jubilar-se recorre a la ironia per sobreviure. Penèlope es pregunta si val la pena passar la joventut esperant Ulisses.