Poetes participants
|
|
|
| Carles Rebassa | Anna Pantinat | Joan Vigó Arnau |
|
|  |
| Mar Fontana Peitiví | Lluís Calvo i Guardiola | Raquel Santanera |
| Tornar amunt(1) Carles Rebassa, de Palma de Mallorca, és l'actual guanyador del premi Carles Riba de poesia. Ha publicat Requiescat in pace (1998), juntament amb Pere Perelló; el volum Poezies (2001), amb l'heterònim Bartomeu Matagalhs; Poema B (2006); Els joves i les vídues (2006), obra guardonada amb el Premi Ausiàs March de poesia, i Pluja de foc (2016). La darrera obra publicada és la novel·la Eren ells, que li valgué el Premi Ciutat de Tarragona Pin i Soler de novel·la i el Premi Ciutat de Barcelona de literatura catalana. El 14 de desembre de 2018 va rebre el Premi Carles Riba de poesia per l'obra Sons bruts. Entre 1998 i 2001 va treballar amb la companyia Mag Teatre en la posada en escena d'obres de Joan Oliver, Josep Palau i Fabre, Blai Bonet, Joan Brossa i Ramon Llull, entre molts altres. Juntament amb el músic Toti Soler, l'any 2004 va presentar Un home reparteix fulls clandestins, espectacle poètic basat en l'obra de Joan Brossa. El 2005, també amb Toti Soler i la cantant Ester Formosa, va crear l'espectacle Deu catalans i un rus. Ha fet multitud de recitals arreu dels Països Catalans i a l'estranger. Actualment escriu una biografia de la vida i l'obra del poeta Blai Bonet, que es titula Mite i pols de Blai Bonet, i un llibre divulgatiu de l'obra de Joan Brossa, titulat Joan Brossa, ara i aquí. |
|
| Tornar amunt(2) Anna Pantinat (Barcelona, 1977) és artista escènica i autora de Construcció de la Nit (Ed. Fonoll), De sobte, un Estiu (LaBreu) i Qui no s’anomena (Món de Llibres). Canta, toca el teclat, el theremin i compon a Pentina’t Lula i coordina, amb Daniel Ardura, el segell discogràfic Repetidor Disc. Formada al Conservatori Superior Municipal de Barcelona, aviat s’interessà per altres disciplines artístiques. Estudia teatre i participa com a creadora i intèrpret en diverses companyies underground. També actua en alguns curtmetratges. Musicalment, col·labora tocant i component amb el teclat, el theremin o el trombó de vares en grups d’estils molt diversos, que van des de la Circus Music fins al Synth-punk. Actualment està al capdavant de Pentina’t Lula. L’estiu de 2012 publica un recull de poemes al llibre Mar a Remsi el seu poemari traduït al castellà De repente, un verano. Posteriorment rep el premi Ventura Gassol per De sobte, un estiu i l’any següent, Construcció de la Nit, guanya el Joan Duch de Juneda. Apareix a les antologies Generació (H)original, Mig segle de poesia catalana del maig del 68 al 2018 i 1-O, trenta poetes per la llibertat. El seu poema Els Déus de l’Olimp tenen casa a Cadaqués, és triat com un dels millors de l’any durant els Jocs Florals de Barcelona del 2015. El 2018 rep el Ciutat de Manacor amb Qui no s’anomena. Ha presentat De sobte, un estiu i Construcció de la nit a nombrosos recitals i concerts en format lectura o amb la seva banda, Pentina’t Lula. També ha col·laborat a Gent Normal, Cabaret Elèctric i Revista de letras de La Vanguardia parlant de literatura i llibres. Les seves propostes s’han pogut veure en festivals com LEM, Embarra’t, Poesia i +, i a la Setmana de la Poesia de Barcelona amb el Projecte En Residència. |
|
Tornar amunt(3) Narrativa: Col·laboració en revistes: Activitat radiofònica: Activitat audiovisual: |
|
| Tornar amunt(4) Mar Fontana Peitiví, de Barcelona, ha publicat un primer poemari: Terragra (L’Albí), el primer llibre de poemes d’aquesta llicenciada en Filologia Catalana que escriu crítica literària, entre d'altres al digital cultural El Núvol. |
|
| Tornar amunt(5) Lluís Calvo i Guardiola, nascut a Saragossa, és poeta, escriptor i assagista. Viu a Sant Cugat del Vallès. Va estudiar Geografia, però treballa al camp de la gestió cultural. A banda de la creació literària, col·labora habitualment en mitjans de comunicació i en revistes culturals com el Diari de Barcelona, l'Avui, El País, Descobrir Catalunya, Caràcters o Rels. S'han traduït poemes seus al castellà, a l'anglès, a l'italià, al francès i al polonès. La poesia de Calvo és, de vegades, aspra i cantelluda, reflexionant sobre el paper del llenguatge. La natura és un altre eix important i, de fet, domina un dels seus llibres recents, Estiula. El crític i estudiós Jordi Marrugat ha parlat de l'obra calviana com una poesia que va de l'anomenada poesia de l'experiència al collage brossià, el joc visual i l'experimentació, essent el principi de diversitat artística el fonament de la seva poètica. En el camp narratiu ha apostat per una literatura d'idees, amb hibridacions d'estils diversos. Sobretot l'assaig. També ha conreat el camp de la ciberpoesia, juntament amb Pedro Valdeolmillos. |
|
| Tornar amunt(6) Raquel Santanera, de Manlleu, és autora de dos volums de poesia, Teologia poètica d’un sol ús (2015, Premi Martí Dot de poesia) i De robots i màquines o un nou tractat d’alquímia (2018, Premi Pollença de poesia), tots dos premiats i tots dos capdavanters en un sentit o un altre. El primer és una expedició queer en les selves del llenguatge i el segon, segurament, el primer títol cíborg de la poesia catalana. Graduada en Estudis Literaris i en el màster de Construcció i Representació d’Identitats Culturals a la Universitat de Barcelona, actualment coordina amb Mar Sevilla i Laia Carbonell el cicle de poesia del bar La Rubia/Horiginal. |  |
Tornar al VIII Festival de Poesia