Per al mes de març, laFilmo us proposa Rebrot, un diàleg entre dues obres mestres que converteixen la memòria en matèria cinematogràfica i cicle vital. A Maduixes salvatges, Ingmar Bergman construeix un viatge primaveral per carretera que també és interior, on records, somnis i visions irrompen elegantment en el present, i uns anys més tard, Federico Fellini a Amarcord reconstrueix un univers molt personal, però coral, de records, rituals i episodis quotidians que segueixen el ritme de les estacions.
Dues obres mestres amb un llegat cinematogràfic incalculable que, des de formes narratives oposades —la introspecció austera en Bergman i la celebració exuberant en Fellini—, convergeixen en una memòria que no és només un retorn al passat, sinó també un moviment circular, un procés de pèrdua i de renaixement continu, com el de la mateixa primavera.
La pel·lícula narra el viatge d'un professor gran, que es dirigeix a recollir un homenatge acadèmic, trajecte físic que Bergman converteix en un viatge introspectiu, on records d'infantesa, somnis i trobades es barregen amb el present, generant una estructura narrativa on la memòria retorna constantment sobre si mateixa. Protagonitzada pel també director suec Victor Sjöström, i Bibi Andersson, Ingrid Thulin, muses habituals en la seva cinematografia. El llegat de Maduixes salvatges és immens. Va establir un model de cinema introspectiu europeu, on els viatges físics serveixen com a catalitzadors de processos psicològics profunds. Directors com Scorsese, Woody Allen, Tarkovski o el mateix Fellini han reconegut la seva influència en la manera de tractar la memòria, els somnis i la subjectivitat. La pel·lícula continua essent un referent que explora la culpa, la solitud i les reconciliacions tardanes, mostrant com les experiències viscudes modelen la percepció de la vida i la mort.
Com sempre, en VOSE, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat
