El professor de la Candela avui dilluns els ha posat uns deures ben especials. Cal que escriguin una redacció titulada “ I tu que vols ser quan siguis gran?” La Candela no s'havia plantejat mai que volia ser de gran i té una setmana per escriure la seva redacció. Li fa molta il·lusió fer-ho bé, perquè s'adona que decidir què vol ser quan sigui gran és un tema important per ella, ja que es passarà la major part de la seva vida “sent gran”.
-Avi, com puc saber que seré quan sigui gran?
Li pregunta la Candela al seu avi mentre berena pa amb xocolata. L'avi riu per sota el nas i li diu a la Candela.
-Ai Candela, amb prou feines ho sé jo el que seré quan sigui gran... Només et puc recomanar una cosa, sigues allò que et faci feliç, perquè només podràs ser gran una vegada.
La Candela s'ha decidit a fer una investigació exhaustiva del tema i mentre és al parc decideix buscar algú al seu voltant que sigui feliç. Veu passar una noia, vestida de colors, amb pas ferm i un gran somriure a la boca i la Candela se l'imagina feliç. Decideix seguir-la per saber alguna cosa d'aquella noia i s'adona que es dirigeix al teatre del poble. A l'entrada es troba amb dos nois que es saluden amb una gran abraçada i parlen amb ella. La Candela té clar que vol saber que hi fan allí i s'acosta tota intrigada.
-Hola Candela, que vols venir a fer teatre amb nosaltres
La Candela se sorprèn que es dirigeixin a ella pel seu nom, fins que s'adona que un dels dos nois, és un veí de casa que va vestit de forma molt diferent a quan se'l troba per l'escala. No l'havia reconegut.
-Fer teatre jo? Però si sóc molt petita i no en sé fer...
-Candela, però si jo vaig començar a fer teatre quan tenia set anys a l'escola. I em va agradar tant que no n'he deixat de fer...
-I perquè feu teatre?- Pregunta la Candela.
-A mi fer teatre m'ajuda a desconnectar de la feina. Sóc contable en una empresa i sempre he de fer cara seriosa i anar vestit de “trajo” i corbata. En canvi, quan faig teatre puc ser un escura-xemeneies, un pirata o una papallona i deixar volar la meva imaginació, i això em fa feliç- Diu el seu veí.
-Doncs a mi- Explica la noia- M'agrada venir a fer teatre per passar una bona estona amb els amics. Conec a gent nova, amb qui m'uneix un projecte comú i amb qui puc compartir la meva alegria.
-A mi, fer teatre, m'ajuda a tenir el cervell i el cos actiu. Tot sovint hem de memoritzar texts llargs i complexes, i tot i que cada vegada és un repte, aconseguir-ho em fa sentir genial.
-Així què?- Pregunta el seu veí- T'apuntes a provar-ho Candela?.
La Candela s'apunta, oi tant que sí, a descobrir què vol dir fer teatre i passa la tarda veient com assagen una obra molt divertida que es diu “Les princeses també es tiren pets”. Un dels actors que surt a l'obra avui no ha pogut venir a assajar i a la Candela li ha tocat sortir a l'escenari a llegir el seu paper. S'ho ha passat de nassos. Sobretot quan en un moment donat s'han posat a picar els dits tot fent un ritme per invocar les fades. A més el senyor que fa de fada té la cara rodona i un cos boterut i fa molt de riure vestit de tul. A l'acabar, s'ha acomiadat de tothom, però ha sentit com un dels actors explicava que l'endemà havia d'anar a una reunió de la festa major. A ella la festa major la fa molt feliç i pensa que segur que a la reunió trobarà gent feliç. Li pregunta si ella també hi pot anar, i el noi li diu que sí i queden perquè l'acompanyi quan surt de l'escola.
A l'arribar a casa ha comença la seva redacció explicant que una de les coses que voldrà ser quan sigui gran serà actriu al grup de teatre del poble. Perquè s'ho ha passat molt bé i perquè té ganes de descobrir què és això de un projecte comú que li han explicat.
La Candela espera ansiosa l'hora d'acabar l'escola. Avui ha quedat amb en Gerard per anar a la reunió de la Festa Major. Els nens de l'escola li pregunten si no és molt aviat per fer una reunió de la festa major, perquè encara falten molts mesos, però ella no els ha sabut respondre el perquè. Serà el primer que li preguntarà a en Gerard.
Tal i com han quedat, es troben a la sortida de l'escola i mentre van cap a la sala on es fa la reunió, en Gerard li explica que hi ha un munt de coses per preparar a la Festa Major i que per això queden amb tant de temps per endavant.
Arriben a la reunió i la Candela es sorprèn de la quantitat de gent que hi ha. Hi ha uns nois alts i cepats de la colla de geganters, una noia de la colla de diables plena d'arracades, uns nois joves i amb els cabells llargs que s'encarreguen de les proves de colles, uns senyors grassos i vermells que s'encarreguen de preparar la paella del diumenge, unes avies molt simpàtiques que fan una trobada de puntaires i més gent que no ha tingut temps de preguntar què hi fan. Li crida l'atenció que a la mateixa reunió hi hagi gent amb accents, sentiments i formes de pensar tant diferents... I en canvi tots tant riallers. Però també s'adona que a tothom li ha cridat molt l'atenció que ella hi fos, perquè normalment no hi van nens tant petits (ella pensa que no és petita, però això ara no ve al cas)
A més, durant la reunió, s'han posat a parlar sobre les proves que fan els petits, i hi ha hagut un moment genial que ha sigut quan li han demanat la opinió a ella. Tota la sala s'ha girat i l'ha mirat i ella s'ha sentit una mica avergonyida, però ha explicat que li agradaria que una de les proves fos amb aigua, com les que fan els grans, perquè són molt divertides i fa molta calor i ve de gust refrescar-se. Tota la sala ha esclatat amb elogis i han dit “sí, té raó” i s'ha sentit molt afalagada. A l'acabar la reunió tothom ha aplaudit fent un ritme molt curiós que la Candela ha memoritzat.
Quan marxava, la Candela ha preguntat a un grup de noies de quin grup eren i li han explicat que formen part d'un grup de dansa del ventre. Li ha encuriosit molt això de fer ballar la panxa a la Candela i l'han convidat a anar als assaigs que fan els dimecres al centre d'expressió del poble. Ja té feina per demà.
A l'arribar a casa, ha continuat la seva redacció. Quan sigui gran, seré de la colla de diables, però no em faré tants forats a la cara. També m'agradaria ser de la colla de geganters, però no sé si tindré prou força per aixecar un gegant. Un capgròs segur que sí, però un gegant...
Arriba dimecres i la Candela s'adona que té unes ganes boges d'anar al centre d'expressió. El que no sabia és que allí es trobaven diferents grups de dansa i ha quedat impressionada. Ha descobert que al seu poble hi ha un grup de ball flamenc, un de ball de gitanes, un de balls del món, un de tai-xi (que no sap si és un ball o què és, perquè van molt a poc a poc) i una colla de bastoners que li ha fet una mica de por, perquè ha patit perquè ningú es piqués els dits amb els cops de bastó que es donen. Com que ella també ha cridat l'atenció als grups, tots l'han convidat a participar als seus balls. Al capvespre la Candela està esgotada i feliç, perquè ha fet ballar la panxa, els peus, les mans i el cap amb tots els ritmes possibles. Li ha encantat una dansa escandinava que feien servir per escalfar-se les mans i que feia un ritme a les cuixes que, mentre sopa, va recordant fins que la mare li ha dit que faci el favor de parar, que se li refredarà el tall.
Avui la Candela no ha pogut escriure la redacció. Ha arribat massa tard i massa esgotada, i ha pensat que ho farà demà al matí. Però té clar que quan sigui gran, voldrà ballar al ball de gitanes i farà ball de bastons amb la panxa. ( i vestida de flamenca)
Per demà, a més, té una altra feina. Mentre provava el tai-xi s'ha fet amiga d'una noia molt riallera que li ha explicat que els dijous va a fer tai-xi amb els avis del centre de dia. Ha decidit que serà interessant descobrir què és això del centre de dia.
El dijous la Candela ha portat la bicicleta a l'escola, perquè ha preguntat a l'avi on era el centre de dia i li ha dit que quedava un xic lluny de casa i de l'escola i que ell mateix l'acompanyaria amb la seva de bicicleta. Quan la Candela ha sortit, doncs, s'ha trobat l'avi a la porta esperant-la i junts han fet un trajecte, no tant llarg com ell deia, fins al centre de dia.
Es tracta d'un edifici espaiós i agradable on hi ha un niu de gent gran que fa diferents tasques. Ep, no només hi veu gent gran, també hi veu nois joves que ajuden a algunes persones a fer manualitats. També veu uns avis que estan intentant desxifrar una endivinalla que un senyor amb bigoti ha escrit a una pissarra. Però no veu la Maite, la noia riallera que fa tai-xi, per enlloc.
Vol demanar-li ajut a l'avi, però s'adona que està molt entretingut parlant amb un amic que, pel que sembla, feia temps que no es veien, així que es dirigeix a una senyora que va vestida amb bata blanca i una carpeta a la mà.
-Les noies que vénen a fer Tai-xi deuen estar preparant-se a dalt. Ves a fer-hi un cop d'ull.
I la Candela puja al pis de dalt i s'endú una sorpresa. Enlloc de trobar-se la Maite, es troba tot de gent preparant pancartes i cartells. Estan molt enfeinats i no semblen adonar-se de la seva presència. La Candela llegeix atentament una de les pancartes que diu “El bosc és un bé de tots, protegim-lo” i pensa que és una bona ximpleria escriure un cartell per posar-hi una cosa que ja sap tothom.
-Hola Candela
És la Maite, la noia del Tai-xi qui la crida.
-Veig que has descobert els preparatius per la manifestació de diumenge.
-Què és una manifestació?- Pregunta la Candela
-Resulta que hi ha una gent que vol fer una carretera nova al mig del bosc, tot i que ara ja n'hi ha un munt, i a molta gent això no li sembla bé. Doncs quan això passa, una de les coses que es pot fer és sortir tots plegats al carrer i cridar-ho ben fort perquè tothom ho senti. Per aquest motiu s'han ajuntat diverses entitats solidàries del poble i de defensa del medi ambient per preparar pancartes i sortir al carrer diumenge que vé. T'hi vols apuntar?
La Candela fa que si amb el cap i la Maite li presenta al Farid, un noi que va amb cadira de rodes, amb qui de seguida es posa a treballar pintant una pancarta.
El temps li passa volant i quan acaba de pintar les lletres, resulta que la classe de Tai-xi ja s'ha acabat. A més, a mig pintar, han fet una pausa per assajar un ritme que faran a la cercavila del diumenge. Es veu que és un ball per córren entre els àrbres que feien servir els indis (no sabem si els indis són els de la India o bé els d'amèrica, i si són els d'amèrica, tampoc sabem si són Maies, Azteques o Inques) El ritme el feien creuant les mans sobre el pit i picant-se les espatlles. Baixa a baix, on troba l'avi encara enriolat recordant velles històries i s'acomiada de tothom, no sense abans, comprometre's a participar a la manifestació (li ha dit el Farid que es diu Mani) del diumenge.
La Candela acaba la seva redacció tot afegit que de gran voldrà ser voluntària amb una organització que es dedica a fer arribar material escolar a pobles d'un país de l'africa que no ha aconseguit memoritzar, però que tenia una k, una u i una f.
Al dia següent la Candela porta els deures a classe amb un somriure d'orella a orella. El professor es compromet a llegir-les totes i repassar-ne els continguts durant l'hora del pati, i així, a l'acabar, podran comentar les redaccions.
-Doncs m'acabo de llegir totes les redaccions i he arribat a la següent conclusió: Tindrem molts bombers, molts futbolistes, molts metges, molts models i tres princeses. Però el més curiós és que la Candela voldrà ser un munt de coses que m'ha deixat bocabadat. Gegantera, actriu de teatre, balladora de gitanes, voluntària… Però Candela, no ens has dit de què treballaràs quan siguis gran?
-Doncs no ho sé, però una cosa si que li puc dir, treballaré amb una cosa que em faci feliç. Però això no ho faré quan sigui gran, ho faré més endavant…
-Què vols dir que no és el mateix?
-No. Perquè totes les coses que vull ser quan sigui gran, ja les he començat a fer ara. Senyal que ja dec ser gran, oi?
I tota la classe va esclafir a riure de la sortida de la Candela, mentre que ella, riallera com era, els va ensenyar els passos que havia après del ball de gitanes. Potser algú es voldria fer gran amb ella…