La biblioteca és un espai on s’emmagatzemen paraules, saber, curiositats. Un lloc de silenci lliure de sorolls. Però els sons també són intrínsecs de cada cultura. Sentir l’invisible és un arxiu sonor amb tots els sons enregistrats a l’interior i exterior de la biblioteca. Sorolls de cadira, teclats d’ordinador enfurismats, la tos de qui s’amaga darrera una mascareta, xuts de pilota, ocells, el vent que udola o les branques enredades. Un registre sonor d’allò minúscul que passa desapercebut al trànsit diari. Una mirada a la infraestructura de Susan Leigh Star: donar cos a la invisibilitat dels sons que donem per fet que hi són i és quan deixen de funcionar de manera visible que ens adonem de la seva existència. Una manera de mostrar que els sons de l’Escorxador son únics i intransferibles propis de la cultura de la gent que l’habita.

De l’artista celonina Puig Ventura Álvarez. http://lapuig.com/