Diu la llegenda que, fa molt de temps, per aquests entorns hi havia un drac ferotge que tenia atemorida tota la contrada, i molts viatgers que passaven pel camí ral, fent via entre Barcelona i Girona, morien a les seves urpes. Alguns celonins valents s'havien plegat en va per eliminar la bèstia i solucionar el problema, però eren ells, pobres  il·lusos, els que acabaven com a aliment del drac.

A prop de Sant Celoni, a Vilardell, hi havia un petit castell, i el seu senyor es deia Soler. Un dia un pidolaire va trucar a la casa i va demanar almoina. En Soler, que era un home bo, va entrar a buscar un pa per donar-li aliment, i quan va sortir ja no va trobar al pobre. Al seu lloc hi havia una espasa meravellosa. En Soler es va sorprendre per aquest fet extraordinari i es va afanyar a provar l'espasa. Va donar un cop a un roure centenari i es va partir com si fos formatge, i quan va colpejar una gran roca també es va trencar sense cap esforç. El cavaller va entendre de seguida que aquella era una espasa de virtut i que li havien fet arribar del cel amb un objectiu: matar el drac. Un cop presa la determinació d'enfrontar-se al monstre, es va encomanar a Déu i va sortir a trobar la bèstia protegit amb una armadura lluent i l'espasa de virtut. Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar en veure's reflectit en l'armadura i l'escut, que brillaven com miralls. I és que el drac no havia vist mai la seva pròpia imatge, terrible i ferotge. Aprofitant aquest moment de desconcert, en Soler de Vilardell va alçar l'espasa i li va tallar el coll amb un sol cop.

Content per haver-lo pogut matar, va anar a trobar la gent de Sant Celoni, que l'esperaven amb ànsia al portal de la Força. Aleshores, alçant l'espasa amarada de sang proclamà:

“Braç de virtut,
espasa de cavaller,
has mig partit la roca,
i el drac també”

Amb els nervis, en Soler de Vilardell va dir malament el conjur, i va donar més importància al seu braç que no pas a l'espasa de virtut, que era la que havia guanyat al drac. Aleshores la sang que regalimava de l'espasa el va emmetzinar i li va causar la mort. Les paraules que havia d'haver dit eren:

“Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has migpartit la roca,
i el drac també”

El conte té un final agredolç, ja que acaba amb la mort dels dos protagonistes, però és un bell al·legat contra l'orgull i la supèrbia.

Per cert, que l'espasa de la llegenda existeix realment: la Vilardella de Sant Martí figura al catàleg de l'armeria dels Comtes de Barcelona, i està documentat que participà en diverses batalles i conquestes a l'època medieval. Era una arma que feia invencible al seu poseïdor, i era temuda pels seus adversaris. Avui en dia es conserva al museu militar de París.

Lligada a la llegenda l'Ajuntament ha senyalitzat una ruta que ens mostra el lloc on, segons la llegenda, habitava el Drac de Vilardell, indret conegut popularment com la Roca del Drac.