El Drac de Vilardell
El Drac de Vilardell és un element del Bestiari que es va estrenar per Sant Jordi l’any 1991 i fa present la llegenda d’en Soler de Vilardell. La bèstia està inspirada en la figura del drac d’un retaule del pintor medieval celoní Bernat Martorell.
Sempre que hi ha gresca i xerinola, i en tota festa major, surt a voltar pels carrers Sant Celoni, ben equipat per escopir foc sobre tot aquell que gosa apropar-s’hi. L’acompanyen en Llucifer, la diablessa i un munt de diables banyuts. Uns escupen foc per la boca i altres el segueixen amb els tridents espurnejant.
Un altre element lligat amb el Drac és la seva cova, situada molt a prop de la llera de La Tordera on, segons la llegenda, habitava aquest drac. El cavaller Soler de Vilardell el va anar a trobar per treure-li la vida. Actualment l'entorn s'ha habilitat i s'ha senyalitzat una ruta que transita pel Molí de Can Coll, la Font de Sant Jordi i la Roca del Drac.
El Tritó del Montseny
És un altre element del Bestiari popular i festiu de Sant Celoni, que pertany a la Colla de diables de la vila, construït per l'escultor Bernat Fugarolas.
Es va estrenar a la Festa del Solstici del 2012. La Colla de Diables va voler fer un homenatge a l'espècie autòctona del tritó del Montseny (Calotriton arnoldi), ara mateix en perill d'extinció per la destrucció del seu hàbitat. L'animal porta a la seva mà dreta una mandràgora, en representació dels rituals de bruixes i bruixots que es feien a l'edat mitjana als boscos del Montnegre.
Al ritme dels tabals dels timbalers de Can Ramis, el Tritó et farà córrer i saltar i ballar durant la celebració de la cercavila nocturna de la Festa del Solstici, el primer cap de setmana de Juliol.
Els Gegants
 |  |
L’any 1963 l’Ajuntament va encarregà la fabricació dels Gegants de Sant Celoni. Es van estrenar al setembre del mateix any durant la festa major i es van batejar amb el nom dels patrons de la vila: en Martí i la Maria del Puig.
En Martí va vestit de batlle i la Maria del Puig va vestida de pubilla, al pit duen l'escut de la ciutat. Des del seu naixement al 1963, s’ha anat ampliant la família gegantera amb diferents capgrossos i el gegantó Jordi Mau vestit amb la samarreta de la Colla de Geganters. Seguint la fal·lera de la Colla de Geganters les escoles de la vila han anat construint els seus propis gegantons i capgrossos.
Entre d’altres actes, podem destacar que l’any 1989 Sant Celoni es designà com a Ciutat Gegantera, acollint una trobada de més de 100 colles de gegants i més de 4000 persones, i l’any 2010 la Colla gegantera va portar en Martí i la Maria del Puig a fer el Camí de Sant Jaume, essent els primers gegants en fer-lo.
A La Batllòria trobem també una colla gegantera, amb els seus respectius gegants. Aquests es diuen Roc (Baró de Montnegre) i Esperança (patrona de la Batllòria). Es van estrenar l'agost de 1990, i al cap de 10 anys, van venir al món un gegantó, en Brugui i dos capgrossos que representen un pagès i una pagesa.
Tríptic: Gegants del Vallès Oriental. Una colla de mots de festa i majestat
Els Capgrossos de Bocs i Cabres
| |
 |
En Mauri i la Cinta daten del 1985, creats per Àlex Alonso i Josep Maria Valls (Dufa) per encàrrec de l’ajuntament, ja que Sant Celoni no tenia uns capgrossos d’imatge pròpia i únics. En Mauri i la Cinta varen quedar a can Ramis tancats per falta de portadors, i fent neteja varen anar a parar a un magatzem al poble del Montseny. Passats uns vint o vint-i-cinc anys de la seva creació els capgrossos varen tornar a Sant Celoni on Bocs i Cabres els varen restaurar i ara amb el nom de Tonet i Angelina.
Va ser l’any 2010 que Bernat Fugarolas i Tona Clapés per a Bocs i Cabres varen fer una parella nova, l'Alba i l'Andreu, estrenada a la primera Festa del Solstici d’estiu de Bocs i Cabres. Aprofitant la celebració dels 30 anys den Mauri i la Cinta i els 5 anys de l’Alba i l’Andreu, els capgrossos han estat restaurats per L’Àlex Alonso i Bernat Fugarolas.
Així doncs, Els Bocs i Cabres, fan un petit homenatge al Ball de Gitanes, ballant el Vals compost per Josep Ferrer i Torres amb les dues parelles de capgrossos.
