Turisme

En Soler de Vilardell matant el drac (Portal de St. Iu, catedral de Barcelona)Diu la llegenda que, fa molt de temps, per aquests entorns hi havia un drac ferotge que tenia atemorida tota la contrada, i molts viatgers que passaven pel camí ral, fent via entre Barcelona i Girona, morien a les seves urpes. Alguns celonins valents s'havien plegat en va per eliminar la bèstia i solucionar el problema, però eren ells, pobres  il·lusos, els que acabaven com a aliment del drac.

A prop de Sant Celoni, a Vilardell, hi havia un petit castell, i el seu senyor es deia Soler. Un dia un pidolaire va trucar a la casa i va demanar almoina. En Soler, que era un home bo, va entrar a buscar un pa per donar-li aliment, i quan va sortir ja no va trobar al pobre. Al seu lloc hi havia una espasa meravellosa. En Soler es va sorprendre per aquest fet extraordinari i es va afanyar a provar l'espasa. Va donar un cop a un roure centenari i es va partir com si fos formatge, i quan va colpejar una gran roca també es va trencar sense cap esforç. El cavaller va entendre de seguida que aquella era una espasa de virtut i que li havien fet arribar del cel amb un objectiu: matar el drac. Un cop presa la determinació d'enfrontar-se al monstre, es va encomanar a Déu i va sortir a trobar la bèstia protegit amb una armadura lluent i l'espasa de virtut. Quan va ser davant del drac, aquest es va espantar en veure's reflectit en l'armadura i l'escut, que brillaven com miralls. I és que el drac no havia vist mai la seva pròpia imatge, terrible i ferotge. Aprofitant aquest moment de desconcert, en Soler de Vilardell va alçar l'espasa i li va tallar el coll amb un sol cop.

Content per haver-lo pogut matar, va anar a trobar la gent de Sant Celoni, que l'esperaven amb ànsia al portal de la Força. Aleshores, alçant l'espasa amarada de sang proclamà:

Braç de virtut,
espasa de cavaller,
has mig partit la roca,
i el drac també”

Espasa Soler de VilardellAmb els nervis, en Soler de Vilardell va dir malament el conjur, i va donar més importància al seu braç que no pas a l'espasa de virtut, que era la que havia guanyat al drac. Aleshores la sang que regalimava de l'espasa el va emmetzinar i li va causar la mort. Les paraules que havia d'haver dit eren:

“Espasa de virtut,
braç de cavaller,
has migpartit la roca,
i el drac també”

El conte té un final agredolç, ja que acaba amb la mort dels dos protagonistes, però és un bell al·legat contra l'orgull i la supèrbia.

Per cert, que l'espasa de la llegenda existeix realment: la Vilardella de Sant Martí figura al catàleg de l'armeria dels Comtes de Barcelona, i està documentat que participà en diverses batalles i conquestes a l'època medieval. Era una arma que feia invencible al seu poseïdor, i era temuda pels seus adversaris. Avui en dia es conserva al museu militar de París.

Lligada a la llegenda l'Ajuntament ha senyalitzat una ruta que ens mostra el lloc on, segons la llegenda, habitava el Drac de Vilardell, indret conegut popularment com la Roca del Drac.

Pujar al principi de la pàgina