Sou davant l'església Parroquial de Sant Martí, un edifici d'estil barroc que és, sens dubte, l'element més emblemàtic del patrimoni arquitectònic de Sant Celoni.

Des de l'època medieval la vila havia anat creixent al llarg del carrer Major. A causa de la forta expansió es va decidir edificar una nova església parroquial al centre, ja que l'antiga parròquia de Sant Martí de Pertegàs, al Parc de la Rectoria Vella, havia quedat petita i allunyada.

L'any 1634 es va col·locar la primera pedra del nou temple després d'una llarga aturada provocada per la guerra dels Segadors i altres incidents.

El 1703 l'església nova va quedar inaugurada, però no adquirí la seva imatge actual fins l'any 1753 quan, tal com consta a la data inscrita a la façana, es va construir la portalada, acuradament treballada en marbre de Gualba.

Els esgrafiats de la façana, els més importants del barroc català tant per la gran superfície que ocupen com pel bon estat de conservació, es van enllestir l'any 1762. Mostren figures al·legòriques de virtuts (fe, esperança, caritat i  justícia), arcàngels, sants, àngels músics... que s'ordenen en la façana formant un retaule monumental que es restaurà l'any 2003.
Un altre element destacat de la portalada és l'escultura de Sant Martí, de l'escultor celoní Lluís Montané, feta el 1953. A  l'interior, es pot veure una altra imatge de Sant Martí, del mateix autor, el baldaquí amb cúpula, obra de l'arquitecte Francesc Folguera i els murals de l'absis del pintor Isidre Roig de Casas, amb representacions de diverses escenes de la vida del sant.

Es tracta d'un edifici de planta rectangular i absis octogonal amb contraforts a l'exterior, entre els quals hi ha cinc capelles a cada costat.

Trobareu informació més detallada de l'església en el fulletó monogràfic que us facilitaran a l'Oficina de Turisme o accedint al web.

Continueu el recorregut baixant pel carrer Major.