Ajuntament de Sant Celoni

Oficina de Turisme Can Ramis - Pl. de la Vila, 25  |  08470 Sant Celoni  | Tel. 93 867 01 71

Localització Cercar Facebook Twitter Instagram
Inici > Area Turisme > Desenvolupament > Web de turisme > 250 anys d'història

250 aniversari Ball de GitanesEl Ball de Gitanes a Sant Celoni, una tradició de més de 250 anys

“Per los datos que tinch, dit ball es antiquíssim á Sant Celoni, no poguent precisar ara l’época que aquí aparegué, (...) sols puc afirmar que á l’any 1767 ja aquí’s ballava dit Ball de Gitanas”. Així comença el text sobre el Ball de Gitanes de Sant Celoni que va redactar el farmacèutic i intel·lectual catalanista celoní Miquel Draper i Batllori, seguint els requeriments de Francesc de S. Maspons i altres amics seus amics de l’Associació d’Excursions Catalana. Era l’any 1887, l’època en què l’excursionisme aplegava la majoria dels estudiosos que, partint d’una gran estima al país, estaven interessats en la recerca i recollida d’informació de Catalunya (geòlegs, historiadors, filòlegs, botànics, folkloristes...). Així doncs, si ens remetem a la data, ja fa com a mínim 250 anys que les celonines i els celonins festegem els dies de Carnestoltes ballant el Ball de Gitanes.


El Ball de Gitanes en el segle XIX
gitanes 1En la descripció del Ball de Gitanes de Sant Celoni que va fer el 1887, el farmacèutic Miquel Draper recull la transformació de la festa durant el segle XIX i la seva adaptació als nous costums, tant en les músiques i els balls com en el vestuari. En un començament la música s'interpretava amb els instruments tradicionals, com el tamborí, el flabiol i la cornamusa o sac de gemecs acompanyats pels picarols dels camals dels balladors i les castanyoles que només tocaven els homes. Però a partir de 1850 es van començar a llogar orquestres de la vila i de fora. Els balls també van canviar, ja que fins a mitjan segle XIX s'interpretaven danses com la moixiganga o la pavana i el ball típic era l'espolsada, que consistia en un sotragueig ràpid del peu amb la punta encarada a terra. Les orquestres van anar introduint ritmes musicals de moda adaptats al ball, i en el darrer quart del segle XIX es van popularitzar la contradansa, el vals, la jota, el passeig i la polca. Les colles del Ball de Gitanes estaven formades per 12 o 16 parelles


El segle XX, fins els anys vint. La rivalitat entre entitats
Gitanes 2Malgrat el que pugui semblar, a principis del segle XX les ballades van ser comptades: només n’hi va haver nou anys, a causa, en bona part, de les rivalitats polítiques i la competició entre les dues entitats del poble. El 1907 i als anys deu només van ballar Gitanes les colles del Centre Popular, que era l’entitat més important aleshores i dominava l’Ajuntament. El 1907 hi havia la colla de solters del Centre i la de casats, en la qual ballaven homes grans amb nenes petites, ja que aleshores estava mal vist que les dones casades ballessin.
A finals del segle XIX i a principis del XX, era tanta la fama del Ball de Gitanes de Sant Celoni que, per facilitar l'assistència de forasters al ball, l'Ajuntament sol•licitava a la Companyia de Ferrocarrils que establís bitllets d'anada i tornada a preus reduïts. Va ser entre els anys deu i vint quan Josep Ferrer i Torres, músic de l'orquestra La Lira, va composar diverses de les melodies característiques del Ball de Gitanes de Sant Celoni, com el Galop, l’Entrada de ball, la Jota, la Contradansa o la Polca, inspirant-se en les músiques tradicionals de la festa. 
gitanes 6Als anys vint es va girar la truita i van ser els de cal Xerric –més endavant de l’Ateneu- els balladors de Gitanes, ja que va començar la crisi del Centre Popular. Després de molts anys de no fer-ho, el 1921 els de cal Xerric van tornar a ballar a la plaça. El 1928 i 1929 la colla de solters de l'Ateneu, dirigida per Trunas, va tornar a ballar però únicament a la sala de l'Ateneu. No va sortir a la plaça ja que durant la dictadura de Primo de Rivera l'Ajuntament va estar en mans del Centre Popular, l'entitat antagonista. Els anys 1944 i 1945 el Ball de Gitanes torna a ocupar la plaça
Per les festes de Carnaval de 1944, l'Ateneu va reimplantar l'esperat Ball de Gitanes. Eren les primeres ballades després de la Guerra Civil i es van fer el diumenge i dimarts de Carnestoltes al migdia i a la tarda a la plaça de la Vila, que aleshores s'anomenava plaza de España.


Esbarts i colles de joves ballen a l'Ateneu en els anys cinquanta i seixanta
Gitanes 3El 1955 el Ball de Gitanes va tornar a la pista de l'Ateneu de mà de l'Esbart de Dansaires Celonins que es va formar a l'entitat i es va presentar aquell Carnaval. El 1965, després d'uns anys de letargia, el Ball de Gitanes va tornar a la sala de l'Ateneu amb un grup de joves i l'orquestra La Lira. La nit del dissabte 27 de febrer els balladors van interpretar el passeig, la polca i el vals amb un gran èxit, despertant la nostàlgia dels qui havien participat en la festa antigament. A petició del públic, la ballada es va repetir el diumenge 11 d'abril al vespre. Martí Monrabà i Miquel Vergé, formats en les ballades dels anys cinquanta, ensenyaven als dansaires, els quals, a diferència dels esbarts, només es reunien pel Ball de Gitanes. D'aquests balladors dels anys seixanta (1965-1968) va néixer el grup que va recuperar el Ball de Gitanes l'any 1981 a la plaça de la Vila, manifestació festiva que any rere any ha anat creixent en participació, xerinola i esplendor.
Entre els anys quaranta i els vuitanta, quan es va recuperar el Ball de Gitanes, en total hi va haver nou anys que es van ballar les Gitanes, però només dos es van ballar a la plaça de la Vila, el 1944 i 1945. Durant els anys següents, el Ball de Gitanes es va fer en diversos formats i en diferents llocs, entre la plaça de la Vila i l'Ateneu, però sense una continuïtat estable.


La recuperació del Ball de Gitanes des del 1981
gitanes 5El renaixement del Ball de Gitanes es va gestar, com moltes iniciatives de l'època, a les taules del Celler, el bar del CEASC del carrer Major, el setembre de 1980. Enriqueta Amadó, Badó Renau, Joan Amadó i Martí Boada, que havien participat en el Ball de Gitanes a l'Ateneu als anys seixanta, es van proposar de tornar-lo a fer, però a la plaça de la Vila, amb tota l'esplendor de la festa tradicional, que s'havia fet per darrera vegada el 1945. Primer de tot van entrevistar-se amb avis que havien ballat en la seva joventut a la plaça per saber com eren les ballades, els vestits i les tradicions de la festa. Després van engrescar Martí Monrabà i Miquel Vergé, que els havien ensenyat el ball als anys seixanta, i com a músics van aconseguir la complicitat de l'Orquestrina Galana. Tot seguit van convocar els balladors dels anys 1965-1968 i van tenir molt bona acollida: es van formar catorze parelles.
La formació de la comparsa del 1981 es va encarregar al grup d'animació celoní Cumatrembumsa. Ferran Llavina i Jordi Pursals van representar al Vell i la Vella, i Martí Boada va fer de Capità de Cavall. La ballada es va fer per les festes de Carnaval del 1981, el diumenge 29 de febrer, a la plaça de la Vila, i, el dia abans a la nit, a l’Ateneu. Els iniciadors no s'imaginaven pas que aquest projecte esdevindria el que és el Ball de Gitanes de Sant Celoni actualment, en tota la seva magnitud, vitalitat i força.
Només per fer-nos una idea de la gentada que arriba a aplegar la festa, en la ballada de l’any 2019, la Colla del Filferro tenia 35 parelles de petits, 22 de mitjans i 51 de grans en la Filferrada del dissabte (108 parelles en total). La Colla del Ferro va aportar 112 parelles a la ballada de Gitanes el diumenge de Carnaval, a més dels 32 músics de la Principal del Ferro i la comparsa, en la qual destaquen el 40 diablots... Són més de 500 persones les que participen i s’impliquen directament en la ballada. Ja fa anys que la plaça de la Vila s’ha fet petita i a les grades, que es munten eBall de Gitanes: la recuperacióxpressament i que tenen capacitat per a 1000 persones, no hi cap ni una agulla. Tot el poble celebra la festa de les Gitanes!

2020: celebrem 40 anys de la recuperació del Ball de Gitanes
Aquest any se celebren 40 anys de ballades des de la recuperació de la Gitanes i la 35 ballada de la colla del Filferro. La Colla del Ferro ha presentat un logo per a l'ocasió i l'Ajuntament ha organitzat una exposició Ball de Gitanes: la recuperació (1981-2020) del 14 de febrer al 13 d'abril a la Rectoria Vella.

 

Gitanes del Vallès. Una colla de mots de ball de plaça Gitanes del Vallès. Una colla de mots de ball de plaça


Vídeo Ball de Gitanes 2019 | Àlbum de fotos històriques del Ball de Gitanes

 

Tornar a la pàgina de Gitanes

Comparteix aquest contingut
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en Whatsapp
Versió per imprimir
Versió per imprimir

Informació relacionada

TURISME SOSTENIBLE TURISME SOSTENIBLE TURISME SOSTENIBLE TURISME SOSTENIBLE TURISME SOSTENIBLE TURISME SOSTENIBLE

Ajuntament de sant Celoni

Oficina de Turisme Can Ramis - Pl. de la Vila, 25   |  08470 Sant Celoni  | Tel. 93 867 01 71 | Contacta'ns
Pujar al principi de la pàgina