El primer document que esmenta l´ermita de la Mare de Déu del Puig, al cim del Puig de Bellver, és de 1526. Entre 1582 i 1618 s´hi va establir una comunitat de monjos caputxins, que van marxar després de construir un convent nou més a prop del poble. La capella es va reedificar entre 1919 i 1935. Després dels desastres de la Guerra Civil, es va rehabilitar a començaments dels anys seixanta, sota la direcció dels arquitectes Joan Bergós i Eugeni Rosich, i s´hi va afegir l´obelisc-campanar que la singularitza (1962) i el pòrtic (1964). La Mare de Déu del Puig és la patrona de la vila des que el 1687 la va salvar d´una plaga de llagostes.

L'indret permet una visió panoràmica als quatre vents, la qual cosa li ha donat amb tota seguretat un gran valor estratègic des que l'home s'ha establert en aquestes contrades, avui només trencada pel cedres que l'envolten. Mirant a nord, divisem el Montseny, amb el boscos d'alzines i roures que envolten Campins i Mosqueroles, i fins i tot la fageda prop del cim i del Turó de Morou. Si anem girant cap a la dreta, en el sentit de les agulles del rellotge, veiem la conca de la Tordera, per on el riu continua el seu camí cap al mar confós en una intrincada xarxa de comunicacions, amb al castell de Montsoriu de fons a la seva esquerra i la plana de la Selva, a la dreta. En primer terme les teulades de la zona urbana més pròximes al Pertegàs. Mirant al sudest, es veu el centre de la vila, on destaca la parròquia de Sant Martí, i al fons la Muntanya de Baix, la part del Montnegre més fosca i feréstega. Cap al sud, els barris de l'avinguda de la Pau, els Cinc Ponts sobre la Tordera i el barri de Moixerigues, amb el Corredor al fons. A sudoest, la vista s'obre a la plana del Vallès, sota un horitzó pràcticament planer que permet albirar la conca del Mogent, i a l'oest, tornem a trobar els contraforts del Montseny, i veiem com s'enfila cap al Pla de la Calma, amb el Turó de Sant Elies i el de Samon, més amunt. Tancarem el cercle tot repassant el Puig Drau, el cim més elevat de la Calma (1.339 m) i els pendents del Coll Formic, que separa aquesta
muntanya del massís de Matagalls.