El carrer Major de Sant Celoni comença actualment a la plaça Mercè Rodoreda i es prolonga fins la plaça Rafel Ferrer. És l'eix vertebrador de la vila, a partir del qual aquesta s'ha anat expandint. El tram del carrer Major entre la plaça de Josep Alfaras i la plaça del Bestiar inclou la part més antiga del poble, protegida fins al segle XIX per la Força. La fortificació es va anar ampliant cap a ponent, en tres etapes successives.

El carrer Major confinat dins la Força medieval inclou diversos habitatges del segle XVI i XVII, testimoni d'un moment econòmic favorable que va provocar que molts celonins renovessin el seu habitatge i el decoressin amb portals i finestres treballats amb pedra fent evident la seva prosperitat. Algunes d'aquestes cases tenen la data inscrita a la llinda del portal o d'una finestra, així com el nom del propietari o símbols del seu ofici. Algunes de les més destacables són la casa de Salvador Molar (1578) que té el nom del propietari i la data de construcció inscrit a la llinda de la porta, Can Boada (1589) on hi vivia un ferrer, com mostra l'enclusa dibuixada sobre el portal, i Can Maitanquis, del mateix any (1589), que aprofità una part de la muralla com a façana.

La primera ampliació de la muralla va fer arribar el carrer Major de la plaça del Bestiar a la plaça d'en Nicola, on hi havia el portal de la Verge Maria, prop de l'actual Ajuntament. En aquest tram trobem cases dels voltants del 1600, com ara Can Tauler i Can Nan de Déu. Una altra casa d'aquesta època, tot i que fora del carrer Major, és el casal dels Julià, batlles de la Vila al segle XVI.

La segona ampliació de la muralla va allargar el carrer Major des de l'actual plaça d'en Nicola fins al portal de Santa Tecla, que estava davant de la casa Bosch i tancava el carrer Major prop de la cruïlla amb l'actual carrer de Sant Martí. Damunt del portal hi havia una capella on s'hi venerava Santa Tecla, i al cim, les campanes del rellotge públic, raó per la que el portal era conegut amb el nom de Torre de les Hores. En aquest tram destaquen les voltes, a la plaça de la vila, construïdes pels volts del segle XVI, que cobreixen l'entrada de sis cases tot formant una galeria. D'aquestes cases, destaca la bella finestra lobulada de Can Bonsoms (s. XVI). A l'altra costat de la plaça hi ha Can Ramis, casal d'una família noble de la vila d'època medieval, tot i que l'edifici actual és dels segles XVII-XVIII. Més endavant trobem Can Lleonart, Can Besa, Can Cortada (casa dels Barons de Vilardell) i Can Bosch (1576).

L'ultima ampliació de la fortificació va allargar el carrer Major fins a la cruïlla amb l'actual carrer Germà Emilià, donant lloc al barri de la Vilanova. La Vilanova era un barri típic de la petita pagesia i menestralia celonina, i va ser la darrera zona del poble que es va tancar amb un portal, el de Can Bonavida. L'ampliació incloïa d'aquesta manera l'antic Hospital de pobres i malalts de Sant Antoni Abad, institució benèfica i sanitària d'origen medieval, tot i que l'actual edifici és del s. XVII. Estava format per un hospital i la capella de Santa Tecla, i actualment és la seu de l'Oficina de Turisme. En aquest tram trobem també algunes cases notables, com Can Gomis, Cal Faïno, Ca la Inés i Cal Toro, aquestes dues darreres, seu actual del Casal de Gent Gran.

Un cop la muralla va caure en desús i el poble es va estendre lliurement, sobretot amb l'arribada de la indústria, el carrer Major es va acabar d'ampliar fins l'actual plaça Mercè Rodoreda, tal com el coneixem avui en dia.