L’exposició consta de dues parts que intenten il·luminar dos conceptes oposats però que caminen de la mà. Dues idees que van en la mateixa direcció, però per senders paral·lels. Quan esmento Goya, no és per posar el pintor com a element principal en què es basin les peces, sinó per partir d’una idea pròpia sobre el significat de les obres de l’artista, amb l’objectiu de crear un enllaç amb la meva proposta. 

L’exposició presenta una reflexió sobre el sentit de les pintures de Goya, un anàlisi personal. És una mostra de la dualitat entre allò que és visible, tangible, i allò que és dins, invisible, transcendent, mític, ancestral. Llums que s’expliquen per les ombres que generen.

Goya va ser un pintor de màscares, ombres i dualitats, per això l’he volgut enllaçar amb el mite platònic de la caverna. Allò exposat a la llum, enfrontat al que la foscor calla. L’objectiu és donar sentit a aquesta foscor. Una realitat no deixa d’existir pel fet de no trobar-se dins de l’espectre visual. Cal descórrer el vel.

El joc de les formes es desdobla entre línies corbes i figures amables. D’altra banda hi ha el punt, la línia i el pla com a font de creació de la matèria que no veiem. El metall dur i fred enfrontat a la calor de l’òxid. Dues visions diferents, dues realitats diverses dins d’un mateix univers.

David Pérez