Aquest projecte, compost per dibuixos, objectes, escultures i textos (el llibre Rocabosc) neix de les caminades diàries pel bosc del costat de casa, a Montnegre. Miro, ensumo, escolto els arbres i a ells els dec gratitud i respecte, són fidels amistats.

Montnegre és una manta boscana abrigant una serralada de granit; una gran roca vestida de plantes. 
El bosc és una república on tots els que hi viuen (vegetals, animals, fongs, bacteris, humans) disposen dels mateixos drets i deures com a ciutadans (ciutadans? més aviat “boscatans”) que es necessiten per a persistir i tresorejar plegats, encara que sovint un és àpat de l'altre, llei de vida. El bosc és l'espectacle de l'abundància com cap altre indret, on mineral, vegetal, animal, atmosfèric, líquid i sòlid, fongs i bacteris fan la gran fusió en el pulmó essencial de la vida, endreçats per mans humanes. Les plantes ho posen tot en marxa; sense plantes no sabríem alimentar-nos de la llum del Sol ni extreure els dinars de la terra.

El bosc és també l'escenografia on els humans hem fet  vida durant milers d'anys: oficis, mites, faules, llegendes, cançons, balls, eines, rondalles, vestits, dibuixos, pallassades, filosofades, creences, guariments, organitzacions, jocs, ensinistraments, cerimònies, embelliments, mitologies, la cultura va néixer al bosc.

Joan Baixas