Els senyors del Montseny, propietaris del territori que actualment ocupa el municipi, van fer construir en el segle XI una capella romànica dedicada a Sant Celdoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona. Com que estava molt ben situada, en un lloc de pas obligat, al voltant de la capella es va formar el poble, el qual, amb el temps, va prendre el seu nom: Sant Celoni.

El primer document que en parla és de 1088. El 5 de novembre d'aquest any Guillem Umbert I, senyor del Montseny, va fer donació al monestir de Santa Maria de l'Estany de la capella de Sant Celdoni, situada a la parròquia de Sant Martí de Pertegàs. L'objectiu era fundar-hi una canònica agustiniana subjecta al monestir. Guillem Umbert també va cedir masos, propietats i rendes per al seu manteniment.

Durant la baixa edat mitjana hi va haver una reduïda comunitat de 2 o 3 canonges agustinians que vivien al costat de la capella, a la Pabordia o Prepositura. La decadència de l'esglesiola va tenir lloc en el darrer quart del segle XVI i l'any 1591 ja consta que estava derruïda.

Les poques restes que s'han conservat de la capella s'han mantingut perquè es van aprofitar com a parets de cases particulars. D'una banda, hi ha can Canyes (plaça dels Estudis, 12), a l'eixida de la qual es troba l'absis semicircular, construït amb carreus de pedra granítica i que té una alçada aproximada de 2 m.; i per altra banda, hi ha l'edifici actualment conegut com l'Estrella, on hi ha aparegut un dels murs laterals de la capella, la paret nord, que no se sabia que existís i es conserva en força bon estat. Es tracta d'un mur fet amb carreus de granit ben tallats, que mesura 11,50 m de llargada i 3 m d'alçada, si bé, en algun tram l'alçada arriba als 5 m.

De l'Estrella, bastida a finals del segle XIX, s'han mantingut la façana, les parets mestres de l'edifici i també el terra de la planta baixa, fet amb rajoles hidràuliques que permeten descobrir els diferents àmbits de la casa. A l'interior s'hi ha trobat, a banda del mur de la capella de Sant Celdoni, un tram important de la Força o muralla medieval, que correspon a la paret nord de la cuina i del pati.