Ja al segle XV, els habitants de la parròquia de la Batllòria, tenien l'esperança de disposar d'una capella pròpia sota la invocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Per aconseguir-la van ser necessàries moltes donacions i a partir de 1452 l'església es bastí finalment a instàncies del bisbe Jaume Girald, que volia fer-hi un hospital per a pobres pelegrins. Es va refer el 1609. Fou sufragània de Sant Cebrià de Fuirosos i de Sant Martí de Montnegre fins el 1867, any en el que es convertí en parròquia autònoma.

L'església és d'una sola nau i té dues capelles laterals obertes per un arc de mig punt. La planta és de creu llatina i està dividida en dos trams. La façana té un coronament de perfil sinuós, característic del barroc, un petit rosetó circular i el portal amb arc de mig punt de pedra i maó. Al 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que presideix l'altar.