L'activitat de l'hostal, situat al peu del camí ral, just a mig camí entre Barcelona i Girona, va propiciar el creixement d'un nucli de població que va experimentar un important creixement entre els segles XV i XVI i que avui coneixem com la Batllòria.

El senyor de Montnegre va propiciar la formació d'una parada o hostal a la Batllòria per poder-ne recollir ingressos, de la mateixa manera que ho van fer els senyors de les viles properes. L'antic hostal de la Batllòria, que l'any 1489 ja funcionava, és conegut com el Ribot, i en el segle XVIII era propietat del comte de Darnius.

Poc temps després, els Gualba, Barons de Montnegre, van decidir construir el seu casal al costat del Ribot, en substitució del castell que habitaven a Sant Martí de Montnegre, destruït durant les guerres de remences. El gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals del segle XV i el segle XVI. Amb el casal, la Batllòria es va convertir, a començament del segle XVI, en el centre administratiu del terme del castell de Montnegre. Avui en dia, una part són habitatges privats, i l'altra s'ha restaurat i convertit en seu d'una entitat de recerca, l'Observatori de la Tordera.

A finals del s. XVI, el senyor de Gualba obrí un Hostal nou, seguint el Camí Ral en direcció a Hostalric, a un indret avui conegut com Pla de la Ferreria, perquè al costat també s'hi construí una ferreria, un negoci segur en temps de cavalls. Ambdós edificis es mantenen dempeus com a habitatges particulars.

Mentrestant, els habitants de la Batllòria van mirar de construir una església pròpia, sota l'advocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Les obres van començar finalment el 1609, i l'any 1867 es va independitzar de Sant Martí de Montnegre. El 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que presideix l'altar.