El patrimoni de Sant Celoni en 50 imatges
Llibret: Un passeig per la història i l'arquitectura
Tornar amunt(1)El fonament medieval (s. XI-XV)
 | Sant Martí de Pertegàs (parc de la Rectoria Vella) La primitiva parròquia del terme, apareix en documents del segle XI. L'església, d'origen romànic, es va ampliar considerablement en el segle XIV. Les restes actuals corresponen a una part de la nau central, coberta amb volta de canó d'arc apuntat. Més informació |
 | Torre de la Força (carrer les Valls) La Força de Sant Celoni ha estat declarat bé cultural d'interès nacional. Més informació |
 | Capella de Sant Ponç (plaça Rafel Ferrer) Formava part de l'antic hospital de mesells o leprosos anomenat de Sant Nicolau, situat fora de la muralla. |
 | Pont Trencat Des del segle XIV-XV travessava la Tordera seguint l'antiga Via Augusta, fins que un dels ulls del pont es va fer explotar durant la Guerra del Francès (1811). El 2003 es va restaurar amb una estructura metàl·lica que evoca la seva forma original, i que ha rebut diversos premis internacionals de disseny. Més informació |
  | La Rectoria Vella (parc de la Rectoria Vella) Era l'habitatge del rector i dels sacerdots de Sant Martí de Pertegàs. És un magnífic exemple de casal gòtic civil del segle XV, de planta rectangular estructurada a l'entorn d'un pati central. Les galeries d'arcs conopials de maó del segon pis corresponen al segle XVI. Al primer pis del pati destaca un gran finestral tripartit amb esveltes columnes gòtiques. Més informació |
Tornar amunt(2)L'empenta dels segles XVI-XVII
 | Mare de Déu de l'Esperança (c. Major, la Batllòria) Constitueix el cor, jutament amb l'antic hospital de pelegrins, del que posterioment seria el nucli urbà de la Batllòria. Es va començar el 1609 i es va ampliar cap a l'any 1634. |
  | Can Bruguera (la Batllòria) Construït pels Gualba, Barons de Montnegre, en substitució del Castell que havien tingut a Sant Martí de Montnegre. El gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals del segle XV i el segle XVI. Era un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, i un gran pati central. El portal d'entrada principal, amb arc de mig punt adovellat és al carrer de Riells. A la resta de façanes hi ha belles finestres conopials de granit, decorades amb cares humanes i lòbuls. Destaquen les que presenten caps alats o animals fabulosos, amb cap humà i cos d'au, que sostenen escuts. |
  | Les cases del carrer Major i les voltes de la plaça (s. XVI-XVII) El carrer Major es va constituir al llarg dels segles XVI-XVII com una ampliació cap a ponent de la vila, més enllà de la muralla. En aquests període de bonança econòmica, molts celonins van decorar portals i finestres de pedra amb motius populars i símbols del seu ofici, com ara Can Maitanquis, Can Lleonart, Can Besa, Can Boada o Can Cortada. |
Tornar amunt(3)L'esplendor del Barroc (s. XVII-XVIII)
   | Església parroquial (s. XVII-XVIII) Amb el creixement de la vila al voltant del nucli fortificat de l'actual barri dela Força, l'església de SAnt Martí de Pertegàs va anar quedant cada cop més petita i allunyada. L'any 1634 s'inicià la construcció d'una nova església consagrada a Sant Martí, que ha esdevingut l'element emblemàtic del nostre patrimoni. L'edifici, característic del barroc, s'inaugurà el 1703. És de planta rectangular, amb capelles laterals entre els contraforts, i absis octogonal. |
 | Can Ramis (plaça de la Vila, 23-26) S'hi van fer unes reformes importants cap a l'any 1950. Bona part dels elements originals es van mantenir, afegint-n'hi d'altres, com la bella galeria d'arcs carpanells del segon pis, procedents de Barcelona. A la llinda principal destaca l'escut de la casa Ramis. |
 | Hospital de St. Antoni (s. XVII-XVIII, carrer Major, 51-53) L'Hospital de Sant Antoni, o de Pobres i Malalts, consta de dos edificis: l'Hospital pròpiament dit, i una capella. El primer té un gran portal d'arc de mig punt adovellat, amb un relleu a la part superior presentant la crucifixió. La capella, construïda el 1752, conserva un retaule barroc. |
Tornar amunt(4)Rivalitat i obertura. Segles XIX i XX
 | Hotel Suís (plaça de la Vila, 15-16) Casa pairal a la vila de la família Valls d'Olzinelles, construïda el 1886. L'edifici es compon de planta baixa, amb un gran pòrtic encarat a la plaça, i dos pisos resolts en rigorosa simetria classicista. Un frontó triangular, amb inscripcions i l'escut heràldic de la família Valls, corona la façana principal. |
 | Ajuntament (plaça de la Vila, 1) Obra de J. Domènech Mansana, de 1926, té una estructura esglaonada de la qual sobresurt la torre central amb rellotge i campanar de ferro. El cos central se sosté amb un sòlid pòrtic d'arcs rebaixats. Destaquen la decoració amb maons i els poderosos ràfecs de les teulades. Més informacio |
 | L'Escorxador (passeig de la Rectoria Vella) De J. Domènech Mansana. Segueix la forma típica de masia basilical, amb el cos central més elevat que els laterals, permetent una bona il·luminació. El portal principal és un arc de totxo, i tot l'edifici descansa sobre un sòcol de les característiques pedres de riera. Actualment és la seu de la biblioteca municipal. Més informacio |
 | La Tèrmica (carrer de Campins, 2-4) Construïda per J. Domènech Mansana Del 1925-30, és una petita nau de tipus industrial utilitzada com a central tèrmica per produir energia elèctrica. A més de les grans arcades que s'obren a les façanes, la caracteritza el curiós dipòsit cilíndric disposat sobre un alt pilar de carreus de granit. En l'actualitat és la seu de l'arxiu municipal. Més informacio |
Tornar amunt(5)Esglésies del Montnegre
| Olzinelles Dins l'àrea del Montnegre, trobem les esglésies que antigament foren nuclis de població amb entitat municipal pròpia. A Olzinelles, l'església de Sant Esteve ja apareix documentada l'any 1083. Les obres que li donaren pràcticament l'aspecte actual corresponen a 1574, quan es va refer pràcticament l'edifici. L'església és de planta de creu, amb un absis semicircular i dues capelles laterals obertes a la nau central. La portada és de granit, i té un frontó semicircular amb una creu esculpida. Més informació |
  | Sant Martí de Montnegre, Vilardell, Fuirosos A Vilardell, hi ha l'església de Sant Llorenç, amb elements dels segles XII-XIII i XV-XVI. Es va restaurar el 2011. A Sant Martí de Montnegre trobem dues esglésies: la de Sant Martí, dels segles XVII-XVIII, d'una sola nau amb dues capelles laterals, i la de Santa Maria, construïda al segle XVIII, derruïda durant la Guerra Civil i restaurada gràcies a una iniciativa particular el 2009. I a Fuirosos, hi trobem la senzilla església de Sant Cebrià, construïda entre els segles XVI i XVIII. Més informació |
Tornar amunt(6)Masies i elements de l'activitat econòmica tradicional
  | Masies D'entre les cases de pagès dels voltants de Sant Celoni destaquen Can Lligada, de finals del XVI i ampliada cap a l'any 1755, i Can Riera de l'Aigua, Can Domènech, amb un arc conopial, Can Minuart i Can Sallés, que són masies típiques dels segles XVI-XVIII. |
| Elements de l'activitat econòmica tradicional Els pous de glaç o de neu i els forns de pega que encara podem observar són, a banda d'elements importants del patrimoni arquitectònic de l'època moderna, mostres d'un sistema de producció preindustrial i testimoni de la importància que van arribar a tenir aquestes activitats per a l'economia rural de la zona del Montnegre fins al primer terç del segle XX. |
Tornar amunt(7)Escultures i altres monuments
 | Repòs (Ll. Montané, 1953) |
  | Estàtues de Sant Martí a la façana i l'altar de l'església parroquial (Ll. Montané, 1953) En el 200 aniversari de la creació de la portada de l'església parroquial, es va encarregar a Lluís Montané dues estàtues: una estàtua que coronés la portada, i una altra per a l'altar major. La de la portada és de formes sinouses i dinàmiques, i s'integra perfectament amb la decoració barroca de l'entorn. Aquest estil contrasta amb la de l'altar, més estàtic i hieràtic, en consonància amb l'estil neoclàssic de l'absis. |
 | Salomé (Ll. Montané, 1954) Instal·lada a la plaça de l'Estació, representa una noia jove dansant. És una peça que ha estat fosa en bronze, fa aproximadament dos metres d'alçada i esdevé el símbol d'acollida de la capital del Baix Montseny. |
 | Dona amb nines (C. Colomo) Presideix l'entrada de llevant de Sant Celoni al barri de les Borrelles, és una obra que forma part d'una sèrie sobre diverses venus primitives, feta amb pedra calcària de Sant Vicenç. |
 | Ball de Gitanes (C. Colomo) Ubicada a la plaça de la Vila, commemora el vintè aniversari del ball de gitanes. La peça consisteix en una base rodona de fusta, element que evoca el ball, sobre la qual es poden veure els peus d'un ballador i els d'una balladora amb una resolució realista. Darrere d'aquests s'alcen dues columnes de base quadrada que són els que donen volum al conjunt. |
 | Monument a la Creu Roja (J. Kaso) Situada als jardins del carrer de la Creu Roja, a la zona del Pertegàs, és un monòlit de pedra modelada en memòria de Henry Dunant, fundador de la Creu Roja. Representa diverses figueres humanes que simbolitzen voluntaris i persones que reben ajut. |
 | Ombres sobre un poema (M. de Rooij) És un monument dedicat a la Diada Nacional de l'11 de Setembre. Està instal·lat a l'avinguda Onze de Setembre i consisteix en una pèrgola que projecte una ombra on es pot llegir 11S i 1714. Al peu del conjunt hi ha una placa amb un poema de Josep Carner. |
 | Homenatge a les persones donants de sang (G. Auleda) L'escultura no és estàtica, la diagonal ja ens indica el seu moviment. Amb aquests vaixells ens arriba allò que realment necessitem, la vida, l'esperança, els somnis..., Instal·lada al carrer de Comte Borrell (entre carrer de la Creu Roja i carrer Bruc). |
Patrimoni immaterial
  | Ball de Gitanes El Ball de Gitanes és un ball típic del Vallès que es balla en les festes de Carnaval. El Ball de Gitanes de Sant Celoni està documentat l'any 1767, tot i que les seves arrels es troben en els ritus agraris ancestrals per afavorir la fertilitat de la terra i l'inici del cicle primaveral. El ball de gitanes s'ha anat transformant amb el temps adaptant-se als nous costums. En els seus inicis, la música es realitzava amb els instruments tradicionals: tamborino, flabiol i sac de gemecs, acompanyats pels picarols dels balladors. |
 | La llegenda d'en Soler de Vilardell "Segons la llegenda, fa molt de temps la gent de Sant Celoni vivia amb por perquè un drac ferotge tenia el seu cau ben a prop del camí ral. Aleshores viatjar per la comarca era un perill!" |
 | Altres elements festius L’any 1963 l’Ajuntament va encarregar la fabricació dels Gegants de Sant Celoni. Es van estrenar al setembre del mateix any durant la festa major i es van batejar amb el nom dels patrons de la vila: en Martí i la Maria del Puig. En Martí va vestit de batlle, amb una roba molt elegant i un barret de copa. Al pit duu l'escut de la ciutat i a la mà un pergamí. Pesa 50 kg i fa 3,80 metres d'alçada. La Maria del Puig va vestida de pubilla i porta un ram de flors a la mà. Pesa 45 kg i té una alçada de 3,75 metres. Més informació |
