Ja al segle XV, els habitants de la parròquia de la Batllòria, tenien l'esperança de disposar d'una capella pròpia sota la invocació de la Mare de Déu de l'Esperança. Per aconseguir-la van ser necessàries moltes donacions i finalment al 1609 van començar les obres de construcció de la capella. El poble va anar creixent a l'entorn d'aquesta i, l'any 1867 es va independitzar de Sant Martí de Montnegre, convertint-se finalment en una parròquia autònoma.

L'església és d'una sola nau i té dues capelles laterals obertes per un arc de mig punt. La planta és de creu llatina i està dividida en dos trams. La façana té un coronament de perfil sinuós, característic del barroc, un petit rosetó circular i el portal amb arc de mig punt de pedra i maó.  Al 1941 es va col·locar la figura de la Mare de Déu que presideix l'altar.

La Batllòria era ben coneguda per el seu hostal a peu de l'antic camí que unia Girona i Barcelona, el camí Ral. El camí era molt transitat i el viatge es feia normalment en dues jornades, per això calia fer nit als hostals de la meitat del camí (Vilalba Sasserra, Sant Celoni, Gualba de Baix, la Batllòria, Hostalric...). No debades, el tram torderenc del camí es coneixia en l'època medieval com la ruta dels hostals.

El senyor de Montnegre va propiciar la formació d'una parada o hostal a la Batllòria per poder-ne recollir ingressos, de la mateixa manera que ho van fer els senyors de les viles properes. L'antic hostal de la Batllòria, que l'any 1489 ja funcionava, és conegut com el Ribot, i en el segle XVIII era propietat del comte de Darnius.

Es tracta d'un edifici important de planta quadrada, format per l'hostal o vivenda, que és al fons, un seguit de coberts pels cavalls i carruatges i un pati ampli. La construcció està envoltada per una alta muralla de protecció, les cantonades de la qual estan fetes amb carreus de marbre de Gualba, amb angle arrodonit.

El Ribot formava un recinte segur i fortificat, recer dels viatgers del camí ral contra lladres i bandolers, molt habituals en aquells temps. El conjunt actual es va construir en el segle XVI. El portal principal devia tenir arc de mig punt, que es va substituir per la biga de fusta que hi ha actualment. Hi ha restes de finestrals a l'alçada del primer pis visibles des de l'interior del barri. Segons sembla, els casal va ser cremat pels carlins. Posteriorment els amos van fer treure les finestres de pedra (que eren conopials lobulades com moltes de les que trobem a la Batllòria) i altres peces arquitectòniques de valor per portar-les a una torre amb forma de castell que s'estaven construint a Teià.

Va ser construït pels Gualba (o Barons de Montnegre) en substitució del Castell que havien tingut a Sant Martí de Montnegre, a dalt de la muntanya. Durant el segle XV les revoltes dels pagesos, més conegudes com guerres de remences, van deixar el castell inservible. Els Gualba abandonaren la idea de reconstruir-lo, ja que estava lluny i era de difícil accés. Van preferir potenciar l'indret de la Batllòria i el camí ral que hi passava. Per això hi van edificar el seu nou casal.

El casal, juntament amb el Ribot i la capella de la Mare de Déu de l'Esperança, va ser la llavor del que coneixem com La Batllòria. Amb el casal, la Batllòria es va convertir, a començament del segle XVI, en el centre administratiu del terme del castell de Montnegre.

El gran i ambiciós edifici, amb aires de palau, es va bastir entre finals del segle XV i el segle XVI. Era un edifici rectangular de planta baixa i dos pisos, que ocupa tota una illa de cases. Al mig de l'edifici hi havia un gran pati central. El portal d'entrada principal, amb arc de mig punt adovellat és al carrer de Riells. A la resta de façanes hi ha belles finestres conopials de granit, decorades amb cares humanes i lòbuls. Destaquen les que presenten caps alats o animals fabulosos, amb cap humà i cos d'au, que sostenen escuts.
Avui en dia, a Can Bruguera -la part principal de les diverses en què s'ha anat dividint el Casal al llarg dels segles- s'hi troba l'Observatori de la Tordera, un projecte impulsat per l'ajuntament de Sant Celoni en conveni amb l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la Universitat Autònoma de Barcelona i l'Agència Catalana de l'Aigua que s'encarrega de fer el seguiment continuat dels indicadors socioecològics a la conca de la Tordera.

Totes les propostes de Bosc, Cuina, Patrimoni