Comencem per l'església de Sant Ponç (s. XII-XIII) a la plaça de Rafael Ferrer, el darrer vestigi de l'antic hospital de leprosos de Sant Nicolau que ocupava part de la plaça, extramurs del nucli urbà, a l'època medieval. Es tracta d'un bon exemplar de l'estil romànic popular tardà, de finals dels segle XII o del XIII, restaurada el 1840 i el 1952, d'una nau i absis semicircular.

Sortim de la plaça Rafael Ferrer pel c. Comte Borrell fins arribar al carrer Bruc, i el seguim a mà esquerra uns 250 fins arribar a una rotonda. Seguim recte pel c. Esteve Cardelús uns 250 m. més fins arribar a la següent rotonda. Agafem el pg. de la Rectoria Vella, i arribem al recinte del Parc de la Rectoria Vella on trobarem l'església de Sant Martí de Pertegàs (s. XI), la primera parròquia de la vila fins la construcció de la nova església al nucli urbà, al s. XVII. El seu entorn tranquil i agradable és el lloc ideal per descansar una estona, gaudir de la vegetació i escoltar el cant dels ocells.

Sortim del parc de la Rectoria Vella pel pg. dels esports, i el seguim recte fins arribar a la façana posterior del mercat municipal. Girem a mà esquerra pel c. Grup Escolar, i a la dreta pel c. Abat Oliba. El seguim fins arribar a la plaça de l'Església.

L'Església parroquial de Sant Martí és un edifici començat el 1634 i inaugurat el 1703. La magnífica decoració esgrafiada de la seva façana, del 1762, és la més important del barroc català tant per la gran superfície que ocupa com pel bon estat de conservació. Altres elements destacats són la portalada (1753), amb l'escultura de Sant Martí de Lluís Montané (1953); a l'interior, una altra imatge de Sant Martí de Lluís Montané també del 1953, el baldaquí (1953) i els murals de l'absis (1960). Per tot plegat, l'església parroquial és l'element més destacat del patrimoni arquitectònic celoní. L'església parroquial és una de les dues visites guiades que l'Ajuntament ofereix a les Jornades Europees del Patrimoni, que es celebren cada setembre a tot Catalunya.

Finalment, ens dirigim a l'ermita de la Mare de Déu de Puig, que es va constuir el 1960 al cim del Puig de Bellver sobre les restes d'un antic convent caputxí que es remuntava al s. XVI i que va ser destruït durant la Guerra Civil espanyola. Passem per darrere de l'església parroquial i agafem el carrer Campins cap a l'esquerra. A la cuïlla agafem l'avinguda Verge del Puig i la seguim fins al final. L'indret domina una àmplia panoràmica sobre les valls de la Tordera i de la riera de Pertegàs, i és el lloc perfecte per descansar i donar per acabada la passejada.