castanyes torradesCom cada curs escolar, des de inicis d'octubre, l'escola bressol municipal El Blauet donem la benvinguda a la Tardor. Una estació de l'any molt apreciada pels petits infants ja que ens permet:

  • Observar com el nostre entorn natural canvia i s'omple de diferents tonalitats de colors: vermells, grocs, marrons. Tanmateix els arbres de fulla caduca perden les fulles i comença a arribar el fred, amb la qual cosa és hora de canviar la muda de l'armari.
  • Descobrim a través dels nostres sentits els fruits que ens ofereix la tardor: les magranes, els caquis, les mandarines, les taronges, el raïm, les castanyes, etc.
  • Fem de cuiners per elaborar els nostres primers dolços: els panellets (tan apreciats en aquesta època de l'any).
  • Conèixer a través dels contes, les cançons i les representacions els personatges tan estimats per la quitxalla: la Maria Castanyera i la seva mascota, el Marrameu.

Per finalitzar, l'últim divendres d'octubre rebem la visita de la Maria Castanyera, amb qui al matí compartim una bona estona cantant i ballant.  I a la tarda celebrem la Castanyada amb els infants, les seves famílies i la Maria Castanyera, tot menjant castanyes calentes i torrades. Mmmm, que bones !!!!

La castanyada

Quan arriba la tardor, i el temps del fred comença a dibuixar-se a l'horitzó retornen les festes a la vora del foc. En el nostre calendari, la Castanyada i la menja de panellets són uns costums que, malgrat haver perdut el seu caràcter d'ofrena funerària original, segueixen complint una important funció social.

Segons diuen alguns cronistes la tradició de menjar castanyes, molt arrelada a tot Catalunya, es va iniciar durant la nit que va del dia de Tots Sants (1 de novembre) al Dia dels Morts (2 de novembre). Fa anys, durant aquesta vetllada, els campaners de les esglésies no paraven de fer sonar les campanes per avisar els veïns de l'arribada del moment de pregar pels seus difunts. El gran cansament que produïa moure les rudimentàries estructures dels campanars durant tantes hores feia necessari poder refer forces. Per això els campaners s'enduien castanyes, el fruit que més abundava en aquesta època de l'any, i alguna ampolla de vi dolç, per fer-les passar millor i, a la vegada, combatre el fred en els pocs moments de descans.

A finals del segle XVIII, el costum de menjar castanyes en aquest dia s'havia generalitzat a tot el territori. Així van aparèixer les castanyeres que es van fer molt populars pels carrers de pobles i ciutats, fins que es van convertir en tota una institució. Les més conegudes tenien parada fixa, i segons diuen els nostres avis, amb sofisticats sistemes i molta paciència, torraven les castanyes de tal manera que era una meravella menjar-les

Per Tots Sants, castanyes i panellets

 

Soler i Amigó, Joan: Cultura popular tradicional. Barcelona, editorial Pòrtic, 2001.
http://www.festes.org

 

Comparteix aquest contingut
Comparteix al FacebookCompartir a TwitterCompartir en Whatsapp
Versió per imprimir
Versió per imprimir

Informació relacionada

Ajuntament de Sant Celoni · Plaça de la Vila, 1 · 93 864 12 00 · santceloni@santceloni.cat
Pujar al principi de la pàgina