David Caño, "L'Artista"
Borja Penalba, "El Cantant"
David Fernàndez, "El Pallasso"

Nascuts enmig de la democràcia de l'amnèsia decretada i l'oblit planificat, tres joves que ja no ho són tant es troben, comparteixen i celebren humilment Ovidi Montllor a través de poemes, músiques i reflexions. Dir, cantar, pensar: claus encara de la condició humana. Tres joves precaris dels Països Catalans –uns entre tants, és clar–.

Tres elevats al cub –i a la CUP– per vindicar els qui mai van callar ni cedir ni transigir, els qui saben que el sud continua essent el nord i els qui han ensenyat que, sempre i sota qualsevol circumstància, cal estar de part dels bons. En temps de manars i garrotades, doncs, un poeta, un músic i un periodista –un artista, un cantant, un pallasso– es retroben, assembleàriament, per continuar fugint cap a la llibertat. Amb l'Ovidi nostre de cada dia, és clar: aquell que no torna perquè mai no va marxar. El mateix que ens continua emparant, aixoplugant i protegint. A cada passa. I a cada contradicció.

Venda d'entrades: A La Clau i a la Llibreria Els 4 gats. A les taquilles del teatre, una hora abans de l'espectacle.

Programació a l'Ateneu, octubre-desembre 2015

Programa (pdf)