Seguint amb la seva línia habitual de mestissatge del flamenc amb altres tendències musicals, Diego Cortés ens torna a oferir la seva particular visió del flamenc “sin peinetas” ni tòpics afegits.
“Em considero un guitarrista de fusió. Les meves arrels són flamenques, però vaig sortir molt jove de casa per anar a França, Holanda, Alemanya, Estats Units... i vaig conèixer altres estils, altres maneres de fer música que no tenen res a veure amb el flamenc i això em va agradar molt, em va inspirar per composar i expressar la meva pròpia música. El que intento fer és un flamenc fusionat amb altres estils, per exemple, el que m´agrada molt del jazz són les seves harmonies, dels clàssics, la precisió de la mà esquerra i, del flamenc, el ritme de la mà dreta.“