El Ángel exterminador (1962) de Luis Buñuel, utilitza una situació aparentment absurda -un grup de convidats incapaços de sortir d'una habitació després d'un sopar de gala- per revelar les tensions i les hipocresies de les classes altes. La narrativa onírica i els elements surrealistes que tant el caracteritzaven, conviden l'espectador a una reflexió sobre l'absurd de les normes socials i la fragilitat de l'ordre establert.

Rodada a Mèxic durant l'exili posterior a la Guerra Civil, Buñuel va crear allà joies com Los olvidados, Nazarín o Él, i altres mestres com Fellini, Hitchcock, Lynch o Polanski van reconèixer la influència i admiració per un dels màxims exponents del surrealisme en la pantalla gran.

La capacitat del geni de Calanda (Terol) per trencar convencions el converteix en un cineasta imprescindible per entendre l'evolució del cinema modern. Els seus films ofereixen una oportunitat única per discutir temes universals i atemporals que encara ressonen en la nostra societat.