El fort increment de la població de Sant Celoni als anys seixanta, a causa de la immigració propiciada pel desenvolupament industrial, va comportar el creixement de la població escolar, agreujat per l’augment significatiu de la natalitat de l’època, el baby boom. Entre mitjan anys seixanta i començament dels setanta, l’Ajuntament va intentar resoldre el dèficit de places escolars públiques habilitant aules en diferents equipaments municipals i el 1972 va aconseguir que el Ministeri d’Educació i Ciència inclogués un centre d’EGB amb setze aules en els plans del quadrienni 1972-1975. El curs 1974-1975, l’escola pública encara estava situada en diferents indrets. El principal era l’Escola Pública Puigdollers, l’únic edifici que s’havia concebut com a escola. Hi havia cinc aules a l’antiga caserna de la guàrdia civil -on ara hi ha el Mercat Municipal-, dues o tres al pati de l’Hospital Vell -on ara hi ha la residència geriàtrica- i quatre o cinc més a l’edifici municipal del carrer de Sant Fe, a sobre d’on hi havia hagut els bombers i, darrerament, la policia local.

L’1 de setembre de 1974, Rodolfo Martín Villa, governador civil de Barcelona, va inaugurar oficialment la nova escola que aleshores portava el nom de Grupo de Enseñanza General Básica Almirante Carrero Blanco. La pressa dels mestres per poder disposar d’un edifici en bones condicions va fer el que el setembre de 1975 ocupessin el nou centre escolar, tot i que els serveis d’aigua i de llum encara eren provisionals. Es va fer un salt fonamental: de la precarietat a l’amplitud del nou equipament. Tot i que quedava apartada del centre del poble, l’escola pública recuperava la dignitat. Tres anys després, el curs 1978-79, es van posar en servei les quatre aules d’EGB de nova construcció i el 1979 es va canviar el nom del centre pel de “Josep Pallerola i Roca”, seguint la petició d’antics alumnes d’aquest gran mestre i pedagog.

El curs 1983-84 hi havia 804 alumnes, 177 alumnes de parvulari i 39 mestres. El curs següent es van clausurar les aules de P4 que hi havia sobre els bombers i tot el parvulari es va ubicar a l’Escola Puigdollers, que disposava de tres aules de P4 i de tres més de P5. Tota l’EGB s’impartia al Col·legi Josep Pallerola i Roca.

El curs 1988-89 es van acabar les obres de remodelació de l’edifici Puigdollers i, a més a més, l’Ajuntament va obrir una aula de nens i nenes de tres anys. Totes les aules de parvulari es van traslladar al Pallerola el curs 1993-94. 

La implantació de l’Educació Secundària Obligatòria (ESO), el curs 1997-98, va comportar canvis importants: els alumnes més grans de l’escola, els de l’ESO, van haver de marxar cap a l’institut, igual que alguns professors. L’escola va esdevenir un centre d’educació infantil i primària: el CEIP Josep Pallerola i Roca, que el curs 1999-2000 tenia 417 alumnes i 29 mestres. El nou porxo, un bon aixopluc per realitzar activitats de tot tipus, es va construir l’octubre de 2007 i el curs 2016-2017 van entrar en funcionament les calderes de biomassa.

La transformació en Institut Escola va ser el salt significatiu del curs 2019-2020, quan van començar els dos primers grups de primer d’ESO, i el 2020 es va incorporar un mòdul prefabricat per acollir els nous cursos. El conserge es va jubilar el setembre de 2021 i la seva casa es va enderrocar el 2022 per poder-hi col·locar el segon mòdul. La construcció d’un edifici per a l’educació secundària obligatòria ha estat llargament esperat i reivindicat.

La celebració del 50è aniversari del centre s’ha fet el curs 2024-2025 i ha mostrat la vitalitat d’un centre públic agradable i acollidor, amb una llarga trajectòria plena de mestres, alumnes, pares i mares que han fet seva l’escola, i que l’estimulen a encarar el futur amb molta il·lusió. Aquest any l’Institut Escola ha comptat amb 649 alumnes (115 d’educació infantil, 289 de primària i 245 de secundària) i 85 docents.