Aquest setembre, a laFilmo venim forts i us presentem Mordassa!, un cicle que enllaça dues mirades separades pel temps, però unides pel mateix crit: primer amb Z (1969), el magistral thriller polític de Costa-Gavras, i uns dies després amb el documental No Callarem (2022), i les conseqüències que pateixen els rapers per la censura de l´Estat espanyol. Aquesta última sessió inclou un petit tresor: Valtònyc, un dels protagonistes del documental, i la directora Clàudia Arribas vindran al col·loqui posterior moderat per Laura Costa, tot coincidint amb el 20-S, Dia Internacional de la Llibertat d´Expressió.
Dos esdeveniments que, des de la ficció o el documental, ens recorden que parlar encara pot ser una condemna.
Aquest setembre, a laFilmo venim forts i us presentem Mordassa!, un cicle que enllaça dues mirades separades pel temps, però unides pel mateix crit: primer amb Z (1969), el magistral thriller polític de Costa-Gavras, i uns dies després amb el documental No Callarem (2022), i les conseqüències que pateixen els rapers per la censura de l´Estat espanyol. Aquesta última sessió inclou un petit tresor: Valtònyc, un dels protagonistes del documental, i la directora Clàudia Arribas vindran al col·loqui posterior moderat per Laura Costa, tot coincidint amb el 20-S, Dia Internacional de la Llibertat d'Expressió.
Dos esdeveniments que, des de la ficció o el documental, ens recorden que parlar encara pot ser una condemna.
Z (1969) Obra mestra de Costa-Gavras interpretada per Yves Montand, Jean-Louis Trintignant i Irene Papas, Z és un referent del cinema polític que transcendeix el thriller, bevent de les tècniques d'edició d'Eisenstein i compartint amb La batalla d'Algèria (1966, Gillo Pontecorvo) un registre quasi documental que capta la immediatesa dels esdeveniments i la pressió del poder sobre la societat. Estrenat en plena Guerra Freda, el film va provocar debat internacional, va guanyar el premi del públic a Cannes i l'Oscar al millor film estranger (França), i va influir en altres directors compromesos com Alan J. Pakula (All the President's Men, 1976), Sidney Lumet (Serpico, 1973) o Oliver Stone (Salvador, 1986). Com deia François Truffaut, Costa-Gavras ha demostrat que el cinema pot ser una arma política sense perdre la seva força artística\', i el film continua essent un model i un testimoni històric capaç de desafiar el poder
Com sempre, en VOSE, amb presentació, entrada lliure i sortejos de proximitat.