El ple municipal de l'Ajuntament de Sant Celoni, celebrat el 18 de desembre de 2025, va aprovar per unanimitat adquirir la segona planta de Can Canyes, un habitatge ubicat a la plaça dels Estudis, 12, que permetrà dur a terme la consolidació i rehabilitació de la capella romànica de Sant Celdoni (segle XI). Aquesta compra completarà l’adquisició que l'Ajuntament va fer el 2020 dels elements més importants conservats d'aquesta capella romànica (l’absis i el mur nord interior) que ocupen el baix i el primer pis d'aquesta edificació, passant a ser tota la finca de propietat municipal.
El 2020 es va fer una ampliació del recinte actual de la torre de la Força, que el va dotar d’un element fonamental per entendre la formació del poble a l’època medieval: la capella de Sant Celdoni. L’adquisició del segon pis de can Canyes permetrà alliberar la capella de les estructures i ampliacions que s’hi van dur a terme amb els anys i rehabilitar-la per tornar-li una forma més propera a l’original, tot recuperant aquest element primordial del patrimoni celoní i facilitar la comprensió i el coneixement dels orígens de la població en el seu passat medieval.
L'antiga capella romànica de Sant Celdoni, edificada en el segle XI, és la que va provocar la formació del poble al costat del camí ral medieval i la que li va donar nom. Desconeguda per bona part dels celonins, només es conserva parcialment i forma part de l'estructura de cases particulars, especialment de can Canyes, a la plaça dels Estudis. De les restes en destaca part de l'absis semicircular conservat a can Canyes, que està construït amb carreus de pedra i té una alçada aproximada de 2 metres. Al centre s'hi va obrir una porta per accedir a l'eixida de la casa. A l’interior hi ha unes parets que els anteriors propietaris van fer repicar i van deixar amb la pedra vista, que corresponen al mur nord de l’interior de la capella (que fa uns 12 metres de llargada) i al seu encaix amb l’absis.
Història de la capella de Sant Celdoni
En el segle X, si un viatger anava de Barcelona a Girona, en passar per l'indret on ara hi ha la vila de Sant Celoni, no hi trobava cap poble estructurat amb cases i carrers. Aleshores només hi havia unes quantes cases de pagès repartides pel territori i l'església parroquial de Sant Martí de Pertegàs, que és la que hi ha al Parc de la Rectoria Vella. El poble, d'hàbitat dispers, es coneixia amb el nom de Pertegàs. El camí, però, era molt transitat. Seguia el traçat de l'antiga Via Augusta romana i, a partir de l'època medieval, va rebre el nom de camí ral.
El senyor del Montseny, propietari d'aquest territori, va fer construir en el segle XI una capella dedicada a Sant Celdoni al peu del camí ral de Barcelona a Girona. La bona situació de l'esglesiola, en un lloc de pas obligat, va fer que aviat s'hi anessin construint cases a l'entorn per oferir serveis, entre d'altres, a la gent que passava pel camí. Aquesta primera agrupació urbana, propiciada per la capella i el camí, ja tenia la categoria de burg els primers anys del segle XII i va ser l'embrió del poble.
Cronologia d'actuacions