Tot i que la presència dels gegants és habitual en les manifestacions de la cultura popular catalana, Gegants del Montseny es configura com una exposició -i una publicació- sense precedents dins d’aquest àmbit. Aquesta singularitat es deu, d’una banda, a l’aposta per la fotografia com a mitjà exclusiu per representar aquests elements festius i, d’altra banda, al fet que és la primera vegada que es reuneix el conjunt de gegants d’un territori tan distintiu i amb tanta personalitat pròpia com el Montseny. Aquesta confluència dels gegants posa de manifest una essència col·lectiva que parla tant del territori com de la seva identitat cultural.

Els gegants es caracteritzen per una simbologia única, ja que habitualment representen figures humanes reals. S’inspiren en persones que, en algun moment de la història, van existir: nobles vinculats a la història de cada poble, personatges populars i estimats de la zona... En alguns casos, també poden encarnar éssers mitològics o personatges ficticis profundament arrelats al territori.

Els textos que acompanyen les imatges no són simples descripcions, sinó relats curosament elaborats per donar veu als gegants en primera persona. Més enllà de les referències històriques, el que s’hi narra són vivències. Núria Rossell construeix històries íntimes a partir d’experiències viscudes per aquests gegants, que ens permeten accedir a un univers ple d’empatia i sensacions. La mostra, que ha visitat més de vint municipis, és una producció del Museu Etnològic del Montseny, La Gabella, d’Arbúcies. 

El veritable desafiament d‘aquest projecte ha estat extreure l’element festiu del seu escenari habitual: la plaça, els carrers, les cercaviles, el ball... en definitiva, la festa. L’objectiu era distanciar-se del marc conegut, despullar l’entorn i centrar tota l’atenció en l’essència del gegant per crear una imatge que permetés focalitzar-se directament en l’element retratat. Amb aquest propòsit es va crear un estudi fotogràfic fet a mida per als gegants, amb un sistema d’il·luminació similar al que s’utilitza en el retrat humà. Aquesta és la característica comuna de tota l’obra: la humanització d’aquests personatges tan estimats.