A Au revoir les enfants (1987), Louis Malle observa la França ocupada; a Un lloc a dalt de tot (1959), Jack Clayton retrata les barreres de classe de l'Anglaterra de postguerra; i a Teorema (1968), Pasolini interroga la burgesia italiana dels anys seixanta.

Tres països, tres moments de l'Europa del segle XX i tres mirades complementàries sobre la pertinença, l'exclusió i les fronteres —visibles o invisibles— que organitzen les nostres societats.

Una de les obres més personals de Louis Malle, inspirada en records de la seva pròpia infància durant l'ocupació nazi. Guanyadora del Lleó d'Or a la Mostra de Venècia i nominada a l'Oscar al millor film internacional, combina la precisió autobiogràfica amb una mirada excepcional sobre la infància, l'amistat i la descoberta del món adult. Sense recórrer a l'èpica ni al melodrama, Malle construeix una de les grans pel·lícules europees sobre la memòria i la pèrdua, convertida amb els anys en una referència indispensable del cinema francès contemporani.