A Au revoir les enfants (1987), Louis Malle observa la França ocupada; a Un lloc a dalt de tot (1959), Jack Clayton retrata les barreres de classe de l'Anglaterra de postguerra; i a Teorema (1968), Pasolini interroga la burgesia italiana dels anys seixanta.

Tres països, tres moments de l'Europa del segle XX i tres mirades complementàries sobre la pertinença, l'exclusió i les fronteres —visibles o invisibles— que organitzen les nostres societats.

Room at the Top (Un lloc a dalt de tot) — 1959, Regne Unit, 117 min, dir. Jack Clayton. Pel·lícula fundacional del moviment dels Angry Young Men i una de les obres que van obrir el camí al Free Cinema i al realisme social britànic dels anys seixanta. Amb interpretacions memorables de Laurence Harvey i Simone Signoret —premiada amb l'Oscar a la millor actriu—, el film retrata una societat marcada per les jerarquies de classe i les tensions de la postguerra. La seva influència es deixa sentir en dècades de cinema britànic posterior, des de Saturday Night and Sunday Morning fins a Kes.