1955, Índia, 125 minuts (APTA)
Un dels grans debuts de la història del cinema i l'obra que va situar Satyajit Ray en el mapa internacional. Presentada a Cannes el 1956, va sorprendre per la seva mirada sobre la vida rural bengalí, entre el neorealisme italià i una sensibilitat profundament pròpia. La seva influència va anar molt més enllà de l'Índia: Akira Kurosawa considerava que el cinema de Ray era com el sol i la lluna, mentre que Martin Scorsese n'ha destacat la capacitat de convertir la poesia en cinema. Avui és considerada una de les grans obres fundacionals del cinema modern.