Més enllà de Sant Martí de Montnegre trobem, encara al municipi de Sant Celoni, la finca de can Preses. Es tracta d’una masia senyorial que havia estat de les més importants de la zona, envoltada per extenses superfícies de boscos d’alzinars i rouredes, amb claps de castanyers.

És en aquestes terres on es trobaven arbres tan imponents com el Roure de Santa Maria, que va caure aquest mes de gener del 2010. Un passeig a peu des de Sant Martí fins a l’Alzina Grossa de can Preses, i fins i tot fins a l’ermita de Santa Maria, ben calçats i amb l’esmorzar pot ser una experiència plaent. A més, entre les branques dels boscos de fulla caduca podrem veure paisatges amb horitzons més llunyans: la vall de Fuirosos, el pla d’Hostalric, fins i tot el castell de Montsoriu i les Guilleries al fons.

L’excursió no té cap pèrdua: només cal seguir la pista de Sant Martí cap a Hortsavinyà i després cap a Santa Maria, i ja anireu trobant primer can Preses sota el camí, després l’Alzina Grossa, més enllà la font del Degotall i més amunt l’ermita i el roure caigut de Santa Maria.

Podreu observar els treballs d’aclarida i millora de l’alzinar i la roureda que està fent l’Associació de Propietaris del Montnegre i el Corredor, d’acord amb el Pla marc de restauració i millora de finques forestals, en el qual hi estan involucrats també els ajuntaments i la Diputació de Barcelona.

No us passarà per alt, passat el sot de can Preses, l’Alzina Grossa, que es troba al marge de la pista, en un petit pla a mà esquerra amb unes grans pedres que conviden a seure-hi i admirar-la. Aquest bell exemplar, però, se li ha començat a esberlar el tronc, segurament per les mateixes causes que el Roure de Santa Maria: a l’enforcadura s’hi acumulava aigua, i el tronc s’ha anat corcant pel seu cor. L’escletxa és gran i profunda (de 2 a 4 cm d’obertura i entre 80 i 133 cm de longitud, pels dos cantons del tronc). Per evitar un trencament imminent, l’Ajuntament de Sant Celoni va promoure una intervenció d’urgència consistent en lligar tres branques de l’alzina a un disc central d’acer inoxidable que permet rebaixar la força centrífuga de les branques en relació al tronc esberlat. La intervenció es va fer el 20 de gener de 2010 i es va aprofitar per tallar-li les branques mortes i treure-li una mica de pes, sempre amb el criteri de mínima intervenció. Ara cal estudiar altres possibles actuacions per reforçar-la, cosa que es farà amb el propietari, els òrgans gestors del parc i altres especialistes. Esperem haver-la ajudat una mica.

Un bon tros més amunt arribareu a l’ermita de Santa Maria, acabada de consolidar. El roure, en canvi, el trobareu caigut, trencat pel mig. Potser en farem algun banc de fusta per seure a descansar vora l’ermita. Els arbres grans i vells que cauen, com el Roure de Santa Maria, ens diuen que no tot està en les nostres mans, homes altius. Però, què més ens volen dir? Molts de nosaltres tanquem els ulls i ens imaginem la seva veu, sense comprendre...

Totes les propostes de Bosc, Cuina, Patrimoni