L’església i el veïnat de sant Martí de Montnegre es troben al cor de la Muntanya de Baix. Les panoràmiques de les boscúries i la llunyana plana són espectaculars, i no cal que ens allunyem gaire de l’Hostal i l’església per fer algunes observacions naturalístiques i paisatgístiques interessants.

Des del revolt de la pista principal de Sant Celoni a Hortsavinyà, només arribar a Sant Martí, podem treure el cap i mirar en direcció a llevant. Veurem el sot de la Brinxa i els serrats boscosos i feréstecs que fan partió del nostre municipi amb els veïns de Tordera i Fogars de la Selva. A mà esquerra, mirant cap a nord, veurem la plana al·luvial de la Tordera, el nucli d’Hostalric i algunes de les naus industrials de la vora del riu.

Tot baixant cap a l’església de Sant Martí deixem a mà dreta l’entrada a l’Hostal i a ca l’Auladell. L’esplanada de l’Hostal està envoltada de lledoners, uns arbres que acompanyen des de temps antics els masos i dels quals se’n feien forques i altres eines de pagès. El pati de ca l’Auladell també té un exemplar d’acàcia de tres punxes, un arbre ornamental originari d’Amèrica del Nord, espectacular per la seva grandària.

El jardí de la rectoria és un clos especialment acollidor, on hi ha plantats grans arbres de diferents espècies de coníferes, com ara avets, cedres, avets de douglas, xiprers... I la panoràmica des de davant l’església ens permet reconèixer el curs mig de la Tordera i el relleu del Montseny: el Turó de l’Home, la vall de Santa Fe, el turó del Morou, i més enllà el castell de Montsoriu.

Si tornem a sortir del recinte de la rectoria, ens podem dirigir a altres dos racons de la vora de Sant Martí. Hi ha dues pistes. Una, més fressada, és la que comunica Sant Martí amb la vall de Fuirosos o bé amb can Vernenc fins a la Batllòria. Si la seguim a peu només un centenar de metres arribarem a una cruïlla de camins. Nosaltres hem d’agafar el del mig, que planeja per sobre una petita carena on hi ha una sureda. La disposició dels suros paral·lels al corriol li donen un aire de passeig encantat enmig del bosc. La cinquantena de suros, vells, torçats i plens de líquens, ajuden a fer córrer la imaginació. I, tot tornant cap a Sant Martí, si aixequem el cap podrem observar els colors tardorencs dels castanyers i els roures, i al capdamunt de la muntanya el Turó Gros o de la Telefonista, el punt més elevat del Montnegre, on hi ha la torre de vigilància d’incendis.

L’altre racó és la font de Sant Martí. Per arribar-hi cal seguir l’altre camí molt menys fressat que surt en direcció al sot, una mica més amunt de l’entrada al jardí de la rectoria. Després d’un revolt trobarem unes escaletes que ens menen ben al mig del sot, on hi ha la font. El broc es troba sota la porta metàl·lica de la mina. Entre la fullaraca groguenca del terra hi podreu reconèixer fulles de llorer, d’avellaner, de lledoner...

Totes les propostes de Bosc, Cuina, Patrimoni