"Miquel Nauguet (Sant Celoni, 1950-2011) pertany a aquella mena de persones que mantenen viva la capacitat de fascinació. En el seu cas, el món de les imatges i dels procediments que les fan possibles, el va atreure i ocupar al llarg de tota la vida. Expliquen que, quan era adolescent, el seu interès per la fotografia va derivar de l'impacte de presenciar competicions de cotxes i motos.

Com a autodidacte, en ple tardofranquisme, va trobar en l'Agrupació Fotogràfica Montseny el primer lloc on compartir l'afició pel cinema i la fotografia. Admirador dels surrealistes, al llarg de la seva carrera, va mantenir  un cert esperit rebel i va seguir un recorregut invers al de la majoria de fotògrafs de la seva generació.

Molt aviat  va comprendre que la fotografia –sempre- es cou entre la mirada que enquadra i el laboratori,  afegint-hi  l'imprevist. I que les  fotografies es fan també amb els ulls i amb les mans.

D'aspecte fràgil, parlava fluix i cultivava una ironia finíssima. Era molt observador i minuciós en la manera de fer les coses. Duia sempre una càmera a punt, com també una llibreta-diari on anotava tot el que feia.

Contrastava la contundència dels seus convenciments polítics o estètics amb la manera gens estrident d'expressar-los. Gairebé mai va treballar en solitari; sempre va compartir els seus coneixements i la seva fascinació pel món de les imatges amb amics, escolars, públic adult o estudiants de fotografia.

Va ser fotògraf, va exposar i va escriure sobre fotografia, va ser promotor de la galeria TAU dedicada a la fotografia, mestre de mestres, investigador d'imatges històriques, animador de tallers escolars, experimentador amb la càmera estenopeica, constructor d'una càmera gegant, fotògraf ambulant, expert en tècniques fotogràfiques antigues i restaurador de fotografies, estudiós, professor i responsable del Departament de Documentació i Investigació de l'Institut d'Estudis Fotogràfics de Catalunya, i pilot d'ultralleugers, planejadors i constructor d'avionetes que ell mateix pilotava.

Va ser també, amic, pare, avi i mestre.

Un any després de la seva mort, aquesta exposició és una primera aproximació a la trajectòria d'un fotògraf entusiasta i d'un artesà del vol. Miquel Nauguet està encara per descobrir.

Pruden Panadès
Octubre 2012